dijous, 1 de febrer del 2007

Cames creuades

L’anècdota és real d’aquesta mateixa setmana a la parròquia de Montalegre del carrer Valldonzella de Barcelona. Me l’explica la protagonista involuntària. Una jove cristiana que acostuma a dedicar una bona estona del dia a la pregària es resguarda a la capella de la parròquia a resar en un banc amb la bíblia a la falda. Mentre, s’està fent una missa a la nau central i, quan s’acaba, una dona entra a la capella i se li acosta. Quan és al seu costat, trencant-li les oracions, la senyora li diu: “No creo que estar con la piernas cruzadas sea del agrado de su altísima Majestad”.

Quan ho comentàvem amb un grupet no ens vam poder estar d’imaginar possibles respostes a l’improperi, que normalment costa molt que se t’acudeixin al moment. Una és la irreverent (els més sensibles millor que se la saltin i continuïn llegint dues línies més avall) que seria una cosa així com “que potser creu que li agradaria més veure’m amb les cames obertes”. Després hi ha la resposta progre: “el que li deu molestar és veure tanta gent amb els braços creuats davant de tots els problemes que hi ha al món”. També hi havia una resposta espiritual, la de “el senyor el que mira és el cor de les persones”. Finalment també es podria apuntar la teatral, la de baixar la cama amb actitud compungida i de cop creuar-la desafiant cap a l’altra banda. Tot i això, la resposta de la noia va ser la més encertada davant de tal despropòsit: no fer-ne ni cas mentre la dona començava a passar el rosari. Però és evident que a partir d’aquell moment es va acabar qualsevol intent de pregària i comunicació amb la “altísima Majestad”.

Però crec que la pregunta més important és: què punyeta li han ensenyat a aquesta dona? La culpa no deu ser seva perquè -si no estem davant d’una patologia clínica- el problema és el tipus de religiositat que li han inculcat.

2 comentaris:

Pauper maestus ha dit...

A pesar de los hacker, De Bello pallico sigue funcionando. Nueva dirección: http://debellopallico.blogspot.com/

Jordi Morrós Ribera ha dit...

El meu dubte és si això només pot passar a una església de l'Opus Dei. Com que no sóc una senyora no puc aportar cap experiència real.