Ho fem prou bé amb el Vaticà?

Crec que Kasper va quedar content de la visita a Barcelona. Almenys, sabia ser amable amb tothom i és d’aquella gent que agafes sempre amb un somriure, cosa que és d’agrair. Una percepció que em sembla que també es pot tenir de la recent visita a Barcelona del cardenal Renato Martino, president del Consell Pontifici de Justícia i Pau. Però hi ha un parell de coses que em sembla que no fem prou bé.

D’una banda, tot i que teològicament ja sabem que no és correcte, uns membres de la cúria com Kasper i Martino no deixen de ser una mena de ministres del Vaticà. Per això, crec que no estaria de menys que de comú acord amb el bisbat es planifiqués alguna salutació o trobada amb algun conseller de la Generalitat o alguna visita a la Casa dels Canonges. Em sembla que és habitual quan ve qualsevol ministre del país més remot d’Europa. Crec que seria un gest de cortesia que es valoraria i que no costa res. Només cal pensar-hi i voler-ho fer.

I, la segona pífia. Un dels motius de la visita de Kasper era presentar el seu nou llibre sobre l’ecumenisme espiritual que és un recull d’orientacions del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat del Cristians per a posar-lo en pràctica. En la roda de premsa va ensenyar-nos el llibre en italià. Es publicarà també en anglès, francès, alemany i àrab. I Kasper va afegir: “No he tingut una editorial espanyola interessada”. Potser que els bisbes catalans o algun delegat d’Ecumenisme hagués pensat en fer una trucada a Claret. Avui em sembla que ja han fet tard.