dijous, 2 d’agost de 2007

Els savis no fan vacances




Vaig descobrir que es pot posar música als blocs gràcies al bloc de l’amic Guillem Espriu, que a més m'ha permès descobrir un gustos musicals bastant comuns. Em va agradar la idea i a partir d’ara voldria anar desgranant els mp3 del meu ordinador. Aprofito l’inici de les meves vacances i la meva partida mediterrània enllà per iniciar l’acompanyament musical. Però pensant què podia deixar penjat a l’agost se’m va acudir recuperar els brillants monòlegs de Joan Capri. Ho sento si us ha espantat sentir una veu sortint del vostre ordinador. Podeu controlar la reproducció i el volum des del control que hi ha a columna de la dreta de la pantalla.

Els qui no coneguin Joan Capri podríem dir que seria com l’avi de l’Andreu Buenafuente, però segur que el mateix Buenafuente estaria d’acord que fins ara a Capri no l’ha superat ningú.

Per fer la tria m’he fixat en els monòlegs que, tot i tenir més de 40 anys, tracten temes que no passen. Són els mateixos que avui: els retards de la Renfe, els consells dels metges, la incomprensió sobre què fan els joves, l’obsessió pel menjar, els problemes per arribar a final de mes, les preocupacions per l’estètica, el consumisme, les retencions de trànsit, la por a morir-se... “Això abans no passava”, sentim tantes vegades sobre els costums socials i la moral, frase especialment apreciada per alguns eclesiàstics. Doncs podem veure que als anys 60 ja passava. I això que Capri tenia un germà capellà, l'entranyable pessebrista mossèn Francesc Camprubí.

Però el primer que he triat és el que crec que és el millor monòleg del Capri: Els savis. Potser perquè és dels que tenia a casa de petit. Però a més, en aquest és compleix la màxima de que tot ja està inventat. Els savis continuen existint, pontificant sobre les seves veritats absolutes i menyspreant tot aquell inferior a la seva categoria suprema. Aquesta temptació la compartim tots els qui tenim tribunes per pontificar. En canvi, viure el món i viure la fe sovint demana més fer-se preguntes que donar respostes. Però els savis són així, i sempre n’hi haurà. A més, no fan mai vacances. Bon estiu.