Pels seus fets els coneixereu

Ara us explicaré un cas. El tema és que he vist gent amiga molt interessada en seguir tot el que faig, cosa que m’alegra, i que es dediquen a penjar amables comentaris a la xarxa sobre la meva indigna persona. El curiós va ser que un dia va aparèixer en un bloc un comentari sobre el que jo havia dit sobre Religión Digital en una conversa privada. No vaig donar-hi més importància. Però la cosa va anar a més quan va aparèixer un altre comentari anunciant que jo posaria en marxa un bloc a Religión Digital. Era una informació que només tenia la persona a qui vaig demanar d’incorporar-me a Religión Digital, i aquest només ho sabia des de feia tres dies. Calia veure què havia passat. Total, que al final vam descobrir que havia estat un tècnic jovenet pel qual havia passat la meva sol·licitud i que només saber-ho va trucar a un capellà amic de Terrassa amb qui havia estudiat al seminari de Toledo per explicar-li. Aquest capellà va decidir esbombar-ho perquè està convençut que a Barcelona hi ha una conxorxa maçònicocatalanista on les decisions ens vénen dictades de vés a saber qui i que ho sabria més gent. Però el que ell no sabia és que la decisió de traduir el bloc al castellà jo no l’havia comentat ni a la meva dona i per això és va descobrir on era la gotera. Total, que ara hi ha un tècnic que no sé si encara conserva la seva feina, aquí està el bloc i ja sabem qui són. Només cal deixar-los fer i que amb els fets ells mateixos quedin retratats.

Com diu el canonge Cardó al final de “El gran refús”: “Que Déu els hagi salvat a tots, però que a la terra cadascú tingui la reputació que mereix”.