Quatre notes ximples sobre ecumenisme

Una trobada com la d’ahir a Barcelona, apart del contingut de la conferència del cardenal Kasper, dóna per altres comentaris més ximples . De fet, a aquests actes que tenen un eficaç servei de premsa i que et donen la ponència per escrit gairebé no caldria ni anar-hi. Però veure-ho sempre et dóna una altra visió de les coses. A més, et permet fer-te veure, sobretot si fas com jo i durant la pausa ensopegues per les escales tirant-se sobre d’una dona cinquantona que estava pacíficament asseguda a la seva butaca.

D’una banda s’ha de dir que l’Opus no enganya amb el nombre d’assistents, un costum bastant estès en determinats ambients. La sala estava plena, tant que els representants de Sant Egidi van arribar tard i la senyora de la porta no els deixava passar. Em vaig molestar a contar les butaques i hi havia 23 files de 19 seients i algunes cadires, que ja sumen de llarg els 450 assistents oficials.

Entre els assistents destacar persones significatives de diverses esglésies i vinculades al diàleg interreligiós a Catalunya: el pare Botam, Sebastià Janeras, Jaume Castro, Armand Puig, Antoni Matabosch, Guillem Correa, Daniel Fernández, Felip Carmona, Jaume Hereu, Joan Garcia... i els qui no conec. També a primera fila la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat. I de bisbes, Tena, Carrera, Sáiz, Casanova i Vives, que després he vist que és delegat de la Conferència Episcopal Espanyola a l’Assemblea Ecumènica Europea que es farà a Sibiu. Primer em va sobtar que l’arquebisbe Pujol no hi fos, però em van explicar que ahir hi havia una reunió de capellans a Tarragona que havia de presidir.

També s’ha de dir que feia temps que no veia tants capellans de negre. Evidentment eren capellans de l’Opus i alguns capellans diocesans que opussegen. Però sobretot em va cridar l’atenció l’elegància del seu negre. No és una tela negre d’aquella que ja comença a fer “brillos”, de capellà tronat. Era negre de veritat, pur, més que el dels bisbes. Impecable.

S’ha de dir que entre els participants de les diverses confessions es respirava cordialitat, fins i tot més de la que a vegades tenim dins l’Església catòlica. De fet, la única crítica a la conferència del cardenal Kasper me la va fer un catòlic. I, a més, no la vaig entendre.

Finalment un comentari sobre l’altra ponència que vaig poder escoltar, la de Jaume González-Agápito, delegat d’Ecumenisme de l’arquebisbat de Barcelona. La conferència sobre els 50 anys d’ecumenisme a Espanya va ser més una corrua d’anècdotes personals, algunes interessants i altres no, una cosa semblant aquest post. Però una valia la pena. Quan l’arquebisbe de Madrid, Casimiro Morcillo González, va tornar del Vaticà II i després de l’aprovació del decret sobre ecumenisme, es va preguntar: i ara on trobaré els protestants? I els va haver d’anar a buscar a la Puerta del Sol. Els va poder conèixer a tots per les fitxes de la Dirección General de Seguridad.

Si us voleu entretenir a la web de l’Opus Dei han penjat una galeria fotogràfica de la trobada.