Godayol es defensa sol

He vist pels comentaris que el tema Godayol porta cua. En la versió catalana controvertida, i en la castellana d’apreci des del Perú. Tot i que la setmana vinent sortirà l'entrevista publicada, em sembla adequat comentar:

-Evidentment el bisbe Godayol té motius per estar dolgut pel que li han fet, però la única cosa que si li veuen són ganes de treballar.

-Això no vol dir que no pugui dir les coses com són. I si una cosa es fa malament, el millor és dir-ho perquè no torni a passar, i evitar que quan passi sembli que no passi res.

-En l'entrevista es queixa del que fan els grups -per entendre'ns- conservadors. Però diu clarament que no té cap inconvenient de compartir amb ells el mateix paraigües de l'Església; si voleu dir-ho així: la comunió eclesial. El que no suporta és que alguns d'aquests grups s’atorguin en exclusiva l'Església i s'apropiïn de tots els centres de govern.

-Pregunten si el bisbe Godayol parla de les activitats que fan al Tibidabo. Doncs no, perquè ell ho viu però no és el responsable de la pastoral del santuari. Però també s'ha de dir que, pel que sé, els salesians que porten el Tibidabo no destaquen precisament pel seu integrisme. Vaja, segur. Però precisament per això acullen tot tipus d'iniciatives al Tibidabo, entre les quals hi ha l'Adoració Perpetua. Una mostra també és un acte de la Consagració a les Famílies al Sagrat Cor de Jesús que es farà el 3 de juny dins d’un congrés que reunirà la plana major del catolicisme progressista.

-Lluny dels estereotips sobre els “progres”, en un moment de l’entrevista el bisbe Godayol diu que el que s’ha de fer és pregar més perquè hi hagin vocacions. Igualment, i això per raons d’espai no sortirà a l’entrevista, sabeu que va fer després de rebre la trucada del nunci traient-se’l de sobre? Anar a resar. I estic segur que una bona estona d’Adoració al Santíssim no li deu destorbar gens.

Resumint, no cal que sigui jo qui defensi el bisbe Godayol, però crec que no se’l pot acusar de voler fer mal a l’Església, sinó de voler que a l’Església desapareguin les coses que fan mal.

PD: Més referents sobre els motius de la renúncia de Godayol els trobareu en una carta del bisbe peruà Francisco González.