dijous, 17 de maig de 2007

Els bisbes catalans comuniquen


Aquesta setmana hi ha hagut la reunió trimestral dels bisbes catalans, la Conferència Episcopal Tarraconense. S’ha reunit dimarts i dimecres i aquest dijous a la tarda han enviat la nota de premsa. Entre els temes tractats destaca que han posat en marxa un projecte que fa uns mesos que cueja, un pla de comunicació per donar una imatge més real del què aporta l’Església a la societat. Més que d’una preocupació genèrica per la imatge, aquesta iniciativa parteix dels delegats diocesans d’economia, que es veuen venir que si la idea que la gent té de l’església és només una colla de dinosaures i integristes nacionalcatòlics, no hi haurà manera de que la gent estigui disposada a donar un duro. Ho va avançar el novembre el delegat de Tarragona, Joaquim Fortuny, presentant la campanya de Germanor.

L’objectiu no és fer directament una campanya per recaptar diners -que també- sinó aconseguir que vagi calant la idea que l’Església catòlica fa un servei insubstituïble a la societat. Bàsicament en tres vessants: promovent positivament la dimensió espiritual i religiosa; amb una rica aportació cultural i educativa; i amb un servei directe enmig dels pobres i els marginats.

Una política comunicativa no ho arreglat tot. I tampoc funciona quan es tracta de vendre fum. Però és cert l’activitat ordinària de l’Església i dels catòlics compromesos no es correspon amb la projecció pública que té com a institució. I, en aquest cas, és més intel·ligent posar-se a treballar enlloc de donar la culpa a la resta del món. Els plans de comunicació fa anys que estan inventats. Només cal aplicar-ho a la institució eclesial. Que els bisbes hagin dit sí, és positiu. Ara falta que s’hi dediquin els recursos adequats i que s’hi impliquin de veritat tots els bisbats. No es tracta de gastar diners en anuncis, sinó d’invertir-los en una estratègia global de comunicació.

6 comentaris:

El bé negre ha dit...

Aquest pla de comunicació el portaran a terme els delegats de premsa dels bisbats catalans o s'ha donat a una empresa privada?

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

No, no. No es tracta de començar a llençar milions per la finestra. Es tracta de tenir algunes persones que sàpiguen del tema més dedicades a això, que sigui una de les prioritats importants, i optimitzar els diversos recursos que ja existeixen. No conec els detalls del pla i suposo que no deu descartar demanar serveis professionals a fora, però l'eix no és aquest.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Per cert, encara no havia conegut ningú que es digués El Bé Negre. Em pensava que era una revista d'abans de la guerra i no una persona.

Anònim ha dit...

No sovintejo gaire el teu bloc, però et felicito per la seva qualitat i per la teva sensibilitat per la religió. Dit això, no sé com tens la santa paciència de llegir-te els documents dels bisbes catalans o espanyols...Ja soc feliçment i voluntària apartat de l'Església. Se't veu una persona sana i jove, perdona l'atreviment però no entenc que malgastis la teva energia amb els capellans i bisbes. Els bisbes de Catalunya han optat voluntàriament des de la Transició per desaparèixer de la realitat informativa, per desaparèixer de la política, de l'àgora, la plaça, incús han volgut desaparèixer de la consciència dels laïcs. En el llibre de Cardús sobre el concili català aquest es preguntava com era possible que els bisbes demanéssin un compromís valent dels laïcs en el món quan ells confonien la prudència amb la inhibició. Van perdent a marxes forçades la legítima influència que els pertocaria a Catalunya i Europa perquè la que encara els queda no gosen fer-la servir. Jo amb aquesta jerarquia poruca passo de donar la cara per ells. Gràcies per l'espai.

Anònim ha dit...

Em dic Guillem. No he posat cap nom perquè no m'admetia més que la opció d'anònim.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Guillem, gràcies per això de sana i jove. Mira, també hi ha qui disfruta amb els catàlegs de venta per correu. De gustos n'hi per a tot. Estic d'acord en que la prudència no ens ha de fer porucs, i sovint als bisbes els falta capacitat profètica. Però també és difícil trobar l'equilibri just entre la presència i l'absència de la jerarquia en l'esfera pública. Per dir segons què, és millor que callin. En tot cas, de tot això tampoc et pensis que en depèn la meva vida espiritual.