Fa gràcia

M’ha fet gràcia veure la primera caricatura que recordo del bisbe Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra. Va sortir aquest dimarts a La Vanguardia. Com és habitual, l’acudit de la pàgina de l’editorial no fa gaire gràcia, i les caricatures tampoc estan molt aconseguides. A Vives, per exemple, l’ha fet massa gras i més vell. Amb poca planta. Però repetim la teoria: només és motiu de caricatura allò que té rellevància social. Per tant, vol dir que l’Església, els bisbes i els coprínceps encara pinten alguna cosa.

Per cert, una gràcia rebuscada de l’acudit pot ser la llegenda urbana que va circular per Barcelona quan tothom deia que Vives aniria de bisbe d’Urgell. No sé si és veritat, però hi havia gent que t’ho deia convençuda: “Segur. Segur que és ell perquè s’ha apuntat a una acadèmia a estudiar francès”. Si va ser així, també l’estudiava en la intimitat, però per culpa del secret pontifici.