divendres, 27 d’abril de 2007

El ‘click’ Godayol



No recordo quin professor de la facultat de periodisme ens explicava que les bones entrevistes són aquelles en les que un moment de la conversa es produeix una mena de ‘click’. És a dir, una sensació de sintonia, de comunicació veritable, d’haver tocat l’ós, o d’allò que en termes eclesiàstics en diríem comunió. No es tracta de combregar amb el que diu l’entrevistat, ni deixar-te engolir pel seu discurs. Sinó de tenir la impressió de que aquella conversa ha funcionat. Que valia la pena. Es fa difícil de descriure perquè és una sensació.

La teoria pot semblar bastant idiota, però amb el temps he descobert que era certa. Sobretot és una sensació que he experimentat en entrevistes de profunditat, quan portes una bona estona de conversa. I una d’aquestes converses ha estat la que m’ha tocat transcriure aquesta setmana. El ‘clic’ va arribar aproximadament al minut 50, d’una conversa que va durar hora i mitja.

Aquest mes el Francesc Romeu i jo vam pujar un matí al Tibidabo a entrevistar el bisbe Joan Godayol. Des de principis d’any està instal·lat en el santuari que regenten els seus germans salesians, després de que el nunci del Perú se’l tragués de sobre. Ha viscut al Perú durant 45 anys i va ser bisbe de la prelatura d’Ayaviri durant gairebé 15 anys. Ell mateix explica que el seu problema és que sempre diu el què pensa, i això li ha acabat costant el càrrec. I d’això no se’n lamenta, perquè està disposat a treballar on sigui. Però li dol que les jugades sempre li han fet els qui dins de l’Església només busquen el poder, i sense donar mai la cara.

L’entrevista la publicarem en el Foc Nou del número de Maig. Però en format d’audio val la pena escoltar el moment de la conversa en el que em va semblar sentir el ‘click’.

[Com alternativa us podeu descarregar aquest fitxer mp3]

8 comentaris:

La Cristina Estruch. ha dit...

Llegiré l'entrevista amb molt d'interès, però el que m'ha frapat és escoltar-lo!Gràcies per compartir-ho.I entenc que t'arribés el clic...

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Ara, potser perquè la matinada s'hi presta, això del 'click' m'ha sonat amb una segona intenció que no té. Sentir el 'click' sona bé, però arribar al 'click' ja no ho veig tan innocent. Coses que passen.

eloi ha dit...

gràcies per la tasca que feu al Foc Nou Jordi! aviam si algún dia tamé podem entrevistar a un nunci!
att
eloi

Jordi ha dit...

Més que un "click", escoltat des d'aquesta banda de l'Atlàntic i enmig del to general grisós i difuminat del nostre episcopat afectat d'una severa afecció nomenada "torticolis vaticana" (ja m'enteneu), a mi m'ha sonat a un autèntic "catacruc".

Al cap i a la fi en Joan Godayol acaba dient el que hauria de ser bastant obvi, però en el nostre món a vegades les obvietats són el més revulsiu que hi ha.

Jaume ha dit...

El Temple del Tibidabo, on hi ha l´Adoració perpètua al Sacratíssim Sagrament i on els Salesians fan una gran tasca no hauria de ser utilitzat per guerres ni per certs resentiments com es detecta en Godayol.
No convertiu el Tibidabo en un llo de guerra eclesial, sisplau

Jordi ha dit...

¿En Godayol parla de l'Adoració Perpètua o del temple expiatori del Tibidabo?

En castellà diuen allò de: "no mezclemos churras con merinas".

I per cert, no tinc gens clar que les suposades "guerres" d'en Joan Godayol es resolguin parlant amb un periodista d'un mitjà petit d'un petit país allunyat del quarter general vaticà que es on es prenen les grans decisions que afecten a milions de catòlics d'arreu del món.

Anònim ha dit...

A la majoria de catòlics no ens agrada que es parli malament publicament del Vaticà.

Sr. Jordi, jo em refereixo a que no m´agradaria pas que aquesta mena de declaracions afectessin al Temple del Tibidabo que és on ara està el Godayol. Aquest lloc significa molt per els catòlics de Barcelona, i ha de ser lloc de pau amb Déu com sempre ha estat i de manera molt digna. Demanaria amb tots els respectes a en Godayol que pensés el que diu, perquè pot pejudicar injustament el treball de molts anys al servei de l´Església que fan els Salesians i molt particularment al Tibidabo.

A més què guanya en Godayol dient aquestes coses? Jo ja no parlo si té raó o no, Déu ja jutgarà, però "los trapos sucios que se laven en casa" A cada feina sempre hi han aquestes coses.

Jordi ha dit...

Senyor anònim, perdoni'm per la grolleria però a vegades sembla que els catòlics ens l'agafem amb paper de fumar.

Si anem per la vida amb tants escrúpols se'ns menjaran de viu en viu.

Per cert, aixó de "los trapos sucios que se laven en casa" ha estat el leit motiv de la política de comunicació de l'Església Catòlica durant molts anys (el senyor Jordi Listerri el podrà informar molt millor que jo sobre això), i la veritat no tinc gaire clar l'èxit d'aquest política de l'estruç.