dimecres, 30 de maig de 2007

Lombardi, una bona persona


En la trobada de Pax Romana a Roma sobre la Santa Seu i la globalització vam poder escoltar i saludar el pare Lombardi. El jesuïta Federico Lombardi fa 16 anys que dirigeix la ràdio i la televisió vaticana, i Benet XVI el va nomenar també portaveu de la Santa Seu.

Lombardi va fer una exposició d’una gran claredat, sense més ni menys retòrica de la necessària. Però sobretot a mi em va semblar una bona persona, que ja és un gran mèrit veient algunes espècies que corren pel món. Estava convençut del què deia, i no tenies la impressió que et volgués aixecar la camisa. Una impressió que coincideix amb el que expliquen d’ell. Va ser un detall simpàtic que es presentés com un “humil treballador de la vinya en el camp de la comunicació”.

El diagnòstic sobre el paper dels mitjans en la globalització va ser realista, i va plantejar tots els seus perills. Part de la intervenció està reproduïda a Zenit. Però el seu discurs no va ser de condemna, sinó de descobrir oportunitats. Fins i tot d’admiració per tot el que permeten fer les tecnologies de la informació. Per Lombardi, tot allò que permet accedir a la informació “permet a la persona ser més lliure i responsable i permet fer créixer la democràcia, la interdependència, i obrir horitzons de solidaritat”.

Lombardi va reclamar una espiritualitat de la comunicació i alguns principis bàsics que els comunicadors cristians –jo afegiria, i les persones de bona voluntat- no poden oblidar. Entre ells hi ha “la recerca de la veritat”, que no ha de quedar ofegada pels interessos dels poders polítics i econòmics, o amb l’atac per motius ideològics a l’adversari; “una visió de la realitat que conservi la dimensió espiritual i religiosa”, no tota la realitat és una realitat material; que la selecció i la jerarquia de notícies que fan els comunicadors ajudi a sortir de la confusió, que ajudi a posar ordre, “a veure què és el més important”; “el respecte a la diversitat i a la riquesa cultural”; que treballi per la justícia; que difongui la pau: “que es parli amb respecte i d’una manera no agressiva dels altres”; i que doni esperança: “la comunicació cristiana ha de donar notícies bones”.

Són només alguns apunts, en els que suposo que insistirà aquest cap de setmana en la II Trobada de bisbes i degans de Facultats de Comunicació que es fa a Salamanca. Com que això ho explicarà als bisbes espanyols, se m’acudeix alguna pregunta que seria interessant fer-li sobre la ràdio a Espanya o sobre alguns salvadors de la ortodòxia de l’Església.

5 comentaris:

jordi_morrós ha dit...

Sempre he cregut que en general al Vaticà són més civilitzats que a la capital del Reino. És trist però crec que encara està vigent especialment a nivell d'Església allò de "Castilla ayer dominadora, ahora envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora" (deu ser d'algú de la generació del 98).
A Salamanca també li podrien explicar al pare Lombardi si per a alguns polític i/o agitadors d'allà s'ha acabat o no la guerra civil.

eloi ha dit...

M'alegra que t'hagi causat bon feeling!. D'aquí a usn mesos la Companyia de Jesús farà la seva 35ena Congregació General i haurà d'escollir al seu prepòsit general (altrament conegut com el "papa negre") i en Lombardi tindrà quelcom a dir.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Més que "quelcom a dir" sembla que té quelcom a succeir...

Francesc Romeu ha dit...

El pare Lombardi, nebot del gran i famós predicador jesuïta, també pare Lombardi, més que tenir coses "a dir" o "a succeir" crec que té tots els números perquè el proposin com a nou prepòsit general, que sempre serà si el papa ho accepta.

Anònim ha dit...

Jo el vaig conèixer a Madrid i de tu a tu és encara millor, molt proper, senzill...
Sílvia