Recapitulació episcopal

Temps de canvis episcopals a Catalunya? Doncs si, però no tant. Amb la malaltia del bisbe de Lleida s’ha modificat el calendari previst, ja que Ciuraneta no s’havia de jubilar fins els 2015, tres anys després que Martínez Sistach.

Evidentment ja tothom ha sentit tocar campanes sobre els candidats. Per ara hi ha dues línies d’investigació. L’episcopal i la clerical. L’episcopal apunta cap a les Balears, especialment cap al nord de les illes, i cap a Vic. La clerical apunta a una sorpresa estil Romà Casanova. Sense donar necessàriament per bona cap de les hipòtesis episcopals concretes, veient els costums del nunci i tenint en compte el problema greu del patrimoni, semblaria més probable que per proveir Lleida es fes un canvi de seu i no un bisbe nou. En tot cas, és clar que el primer canvi de l’episcopat català serà el del bisbe Ciuraneta. Qui, per cert, dilluns va rebre la visita de la Montserrat Coll per acomiadar-lo, tal com explica la nota de premsa del bisbat. En la web tambe podeu trobar els escrits que ha fet el bisbe en motiu de la seva renuncia, especialment simpàtica la dels nens.

En una segona fase, o paral·lela a la de Lleida, hi ha el tema dels auxiliars de Barcelona. Primer s’ha de dir que el tema ja cansa, i em sembla que fins i tot el bisbe Carrera s’ha cansat de demanar la seva jubilació. Després, que segurament és un tema molt lligat al possible cardenalat de Sistach: si hi ha cardenal haurien de caure un o dos auxiliars. Aquest diumenge El Periódico donava el birret pràcticament per fet. És possible, però penso que encara hi ha un any de marge. Per complicar-ho una mica més, la setmana passada Tribuna Catalana feia bisbe auxiliar de Terrassa a Salvador Cristau. En fi, el nunci ja és prou gran com per saber el que es fa.

I en tercer lloc, tenim Girona i Solsona. El bisbe Carles Soler Perdigó hauria de plegar el 12 de setembre d’aquest any i el bisbe Jaume Traserra l’11 de juliol del 2009, d’aquí a dos anys. Evidentment, tots dos presentaran la renúncia el dia que toqui, però en els dos casos em sembla que el tema anirà per llarg. D’una banda, perquè els dos estan “estupendos” i tenen corda per temps. Tampoc tenen cap problema gros a la diòcesi. Certament tenen un nucli organitzat de capellans crítics, el Fòrum Ondara a Solsona i el Joan Alsina a Girona, però no hi ha hagut una fractura general amb el clergat diocesà com per exemple es va viure a Barcelona amb el cardenal Carles. Tampoc són diòcesis que reclamin una especial atenció de Roma. I tampoc fan nosa al bisbe de Barcelona, que no té auxiliars que hagi de col·locar i, per tant, no tenen ningú empenyent-los cap al precipici. Això vol dir que entre la seva renúncia i el seu relleu poden passar tranquil·lament un o dos anys. Per tant, cap canvi a la immediata i la carpeta de Lleida ha passat a davant.

Després ja vindrà Barcelona. A Sistach no li toca renunciar fins el 29 d’abril del 2012, d’aquí a cinc anys, amb una previsible prorroga de dos. Del relleu no es podran començar a fer especulacions fins que s’aclareixi com queden la resta de diòcesis catalanes després del relleu de Lleida, Solsona i Girona, encara que ja hi ha els qui des del nord de la diòcesi, i des de diverses latituds, tenen la vista posada en Barcelona des de fa temps.

I després de tot això, hi hauria d'haver pau fins el 2019, d’aquí a 12 anys, quan Jaume Pujol complirà els 75 anys. A la resta de diòcesis, a Agustí Cortés li queden 15 anys d’episcopat; a Xavier Salinas, 16; i a Joan Enric Vives, 17. I a Josep Ángel Sáiz i a Romà Casanova quasi un quart de segle, fins al 2031. Si hi arribem, tots calvos.