dimarts, 19 setembre de 2006

La imatge de Benet XVI

És tant el que s’ha dit i escrit sobre la polèmica dels discursos del papa que no seré jo qui us il·lustri més sobre el tema. En tot cas, només vull fer notar que per la majoria de la gent del món occidental que no segueix la informació catòlica, aquest és el primer impacte important que reben sobre la figura de Benet XVI després de la seva elecció, exceptuant els països que han tingut la seva visita com Polònia, Alemanya i Espanya. I aquests dies hi ha hagut un salt important.

Fa poc més d’un any Ratzinger era un carca integral que només venia a administrar l’herència de Joan Pau II. Però la desproporcionada reacció de l’integrisme islàmic crec que ha col·locat al papa en una nova situació. D’una banda Benet XVI ha rebut elogis des de sectors que d’entrada no serien gens inclinats a fer-ho (a Catalunya em tingut la qui voldria ser la nostra Oriana Fallaci particular, Pilar Rahola). Després, són molts –gent corrent i sobretot líders d’opinió- els qui per primera vegada han llegit sencer un discurs del papa. A més, un dels discursos més espessos que ha fet però que alhora donen peu a obrir un diàleg d’alçada amb el món intel·lectual (tanta alçada que jo en molts moments del discurs de Ratisbona no hi arribo). També les ires dels integrismes han empès a la figura del papa cap al centre, i d’alguna manera amb aquesta polèmica l’han convertit en representant dels valors occidentals. En aquesta línia se situa la declaració que ha fet la Comissió Europea. Finalment, la polèmica és especialment rellevant a Europa quan ja ens hem adonat que la religió islàmica no és un fet exòtic o una amenaça externa, sinó que conviu i forma part del nostre entorn cultural.

Ahir deia que dins la Cúria hi haurà un abans i un després de la polèmica. Però també hi haurà un abans i un després dels clixés que es tenen sobre aquest papa. L’únic problema serà veure com ho sabrà administrar Benet XVI. Perquè també té el perill de que el converteixin en una icona d’occident, oposada a l’orient. I això, és evident que una Església veritablement universal no s’ho pot permetre.

Aprofito per recomanar dues reflexions interessants presents a internet. Una és de Fèlix Martí parlant de les conseqüències d’aquesta polèmica dins del món islàmic. Especialment rellevant pel coneixement que té l’expresident de la Centre UNESCO de Catalunya sobre el diàleg interreligiós. I finalment un post de l’actiu Ramon Bassas, regidor socialista de Mataró, que em sembla una anàlisi molt il·lustratiu de com s’ha de llegir la polèmica.