dilluns, 18 setembre de 2006

Benet XVI: dues vegades


Aquest diumenge em vaig llevar amb un SMS d’una crueltat simpàtica que només es permet als amics de veritat: “Ara ja no estàs tan content amb el papa, eh! ;)”. Molt bé. Certament té molt de mèrit posar la pota dues vegades el mateix dia. Totes dues frases de Benet XVI són de dimarts a Ratisbona. Primer que la teoria de l’evolució és “irracional” i després que Mahoma només ha portat “coses malvades i inhumanes”. Premi!

Quan un llegeix l’homilia de Ratisbona i la lliçó magistral a la universitat [La parròquia de Sant Vicenç de Sarrià ha penjat una traducció no oficial en català] ja veu que són frases tretes de context i que l’argumentació dels textos no és exactament aquesta. Ja s’ha comentat abastament i no sóc jo l’hermeneuta del papa. Només apunto, d’una banda, que el que el papa defineix com a no raonable és pensar que tota la creació és fruït de l’Atzar. I, d’altra banda, la cita de Mahoma és per defensar que religió i violència han de ser antagòniques.

Vagi per davant que crec que les reaccions han estat totalment desproporcionades, però el problema és que el Benet XVI hauria d’haver previst l’abast de la seves paraules. I al Vaticà hi ha prou experts i assessors que podrien haver previst que algunes cites no eren les més pertinents i que hi hauria cua per treure-les de context. Els discursos del papa no tenen el mateix ressò que els d’un professor de teologia. Alhora, els resums que se’n faran no sempre seran ajustats perquè les idees s'han d'encongir en un titular. (Al marge, com a mostra de com es difon la informació religiosa, dissabte a la nit al 3/24 el locutor va dir que com que el papa era infal·lible no podria rectificar les seves paraules encara que volgués, ignorant que la infabil·litat és reserva només per casos molt concrets).

Segurament el papa volia marcar distàncies amb l’Islam extremista i amb el racionalisme exacerbat. Però s’ha vist sorprès per les conseqüències. Diria que fins i tot les ha patit. Curiosament, diumenge, durant l’Angelus, després de les disculpes al món musulmà Benet XVI es dedica a parlar de la Creu com a “símbol per excel·lència de l’Amor que és capaç de vèncer a l’odi i a la violència”. No crec que deixés de pensar en el que li havia passat o, com va dir ell mateix fent al·lusió al temps, en que "plou massa fort". Intueixo que aquesta setmana ha deixat tocat a Ratzinger. Segurament personalment, però també dins de la Cúria que ara tindrà arguments per lligar-lo més curt i controlar les seves declaracions emparant-se en la necessitat de ser prudents. Si això s’accentués, ens portaria a tornar a sentir més la veu de cúria vaticana que la del papa teòleg. Veurem.

1 comentari:

Núria ha dit...

M'acuso d'haver enviat l'SMS de "crueldat simpàtica" que encapçala l'entrada d'avui al Laeto animo. No me'n vaig poder estar, ho reconec.
Comparteixo el teu argumentari sobre la ficada de pota i també m'acuso que no sempre atorgo als altres el dret a equivocar-se, sobretot en aquells l'opinió dels quals m'importa. Diat això, una mica més de prudència i menys de vehemència no ens aniria malament: a l'Església, en general i, al Papa, quan parla d'altres religions o es fica en jardins aliens, encara més...