dijous, 7 de setembre de 2006

He fet el ridícul


Ahir vaig fer el ridícul. En arribar a la redacció de Foc Nou vaig trobar un senyor que feia deu minuts que m’esperava. Era Francesc Nuñez Mosteo, l’autor del llibre Les plegades, un estudi sobre el capellans secularitzats a Barcelona durant els anys 60 i 70 (Editorial Mediterrània). Resulta que havia quedat amb ell per fer-li una entrevista i jo ni ho tenia apuntat a l’agenda, n’hi me’n recordava, ni portava el llibre, ni les notes, ni havia preparat l’entrevista. A més, ell tenia raó ja que vam posar dia i hora a finals de juliol. Vergonya. Suposo que per la cara que vaig posar li vaig fer prou pena com per tenir prou pietat i compasió per dir-me que no passava res i que quedàvem per un altre dia. Serà un dels temes del Foc Nou del novembre.


Sort, que almenys si que m’havia llegit el llibre i el vam poder comentar una mica. I aprofito l’incident per recomanar-lo. A la contraportada hi ha diversos elogis que d’entrada semblen exagerats, (per exemple, Albert Sáez diu que passarà a la història) però que després són certs. El perquè tants capellans catalans i sobretot de Barcelona van abandonar el sacerdoci aquella època no havia estat mai estudiat a fons. Segons aquest estudi, el nombre de capellans secularitzats a Barcelona es pot estimar entre un 18% i 25% del clergat de la diòcesi de finals dels setanta. Un centenar ben llarg de persones que van deixar el sacerdoci.

Ara era el moment per fer aquest estudi, quan la majoria dels protagonistes encara són vius, però quan ja ha passat prou temps per poder-ne parlar sense grans traumes. Tot i això, em recordava ahir l'autor, encara en alguna entrevista els protagonistes no van poder evitar les llàgrimes.

Per intentar curar algunes d’aquestes ferides i en motiu de la publicació del llibre, s’està valorant la possibilitat de fer un acte més o menys oficial a la diòcesi que reuneixi aquest col·lectiu de capellans secularitzats i que d’alguna manera pugui reconèixer la seva feina. Veurem si les coses estan prou madures perquè s’acabi concretant i amb quines benediccions pot comptar l'acte.