dissabte, 2 de juny de 2007

Silenci


Dijous vaig passar-lo al llit gripós, posant cara de cardenal Tavera. Gairebé no vaig dir res en tot el dia. Un silenci que em va recordar un altre silenci. Aquests dies a Roma quan tenies una estona de conversa dissimuladament sempre acabaves intentant colar alguna pregunta sobre com estava el tema dels nous cardenals. Ja hi ha quinze vacants i tocaria. La reacció sempre era la mateixa: un silenci prologat i alguna evasiva. Deu estar al caure.

5 comentaris:

Màxim Muñoz ha dit...

M'ha fet gràcia l'expressió "posar cara de Cardenal Tavera", que no havia sentit mai, tot i ser claretià (ell i jo). Soposo la raó, però m'agradaria saber d'on ha sortit. Una abraçada.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Màxim, doncs jo tampoc l’havia sentit mai. El cas és que buscant al Google una imatge d’un birret cardenalici em va aparèixer el quadre del Greco del cardenal Tavera, que posa aquella cara de mort en vida que et queda els dies que no et trobes bé. Mira, potser crearem escola. El que no sabia és que era claretià.

Dedueixes bé els motius de la cara que posa:

http://www.abelmartin.com/critica/monge.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Tavera

Màxim Muñoz ha dit...

Està clar que és un altre Tavera, aquest que va pintar el Greco. El claretià és Arturo Tabera (1903-1975). que va ser bisbe de Barbastre, Albacete i Pamplona. Trobaràs una petita biografia a http://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tabera.htm

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Les coses que s'aprenen abans d'anar a dormir... http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bpardo.html

De fet, en realitat es deia Juan Pardo Tavera, però es veu que era el cardenal Tavera pels amics. Li passava una mica com al Sistach, que, a més, tampoc seria el primer cardenal Martínez.

eloi ha dit...

A mi tamb´m'ha agradat l'expressió "posar cara e cardenl Tavera!", si no t'importa no t'extranyi trobar-la algun dia d'aquests escrita per alguna banda. una abraçada i que et recuperis.
att