Tenim un problema, el 77 per cent

Aquesta setmana s’ha publicat una enquesta encarregada per l’Ajuntament de Barcelona sobre diversos aspectes relacionats amb els valors socials. Hi hauria molta matèria a comentar, encara que només faci referència a la ciutat de Barcelona i que potser a nivell de Catalunya podrien variar.

Però el que m’ha cridat espectacularment l’atenció és el darrer full. Un 77,7 per cent dels enquestats que es declaren catòlics –practicants o no- diuen que l’Església catòlica no està donant respostes a les necessitats espirituals de la gent. Ho diuen els mateixos que se senten catòlics, que ja és gros. S’ha de veure que són dades de la població en general. És dir, de la gent que s’identifica amb el catolicisme però que probablement no posa gaire sovint els peus en una parròquia. Per tant, són gent que els inputs que rep de l’Església són generalment a través de tercers i dels mitjans de comunicació. I, això deu voler dir que alguna cosa no estem explicant prou bé. Crec també que la cara jeràrquica de l’Església no hi ajuda gaire.

D’altra banda, no per sabudes, deixen de ser remarcables les dades sobre el seguiment pràctic de les doctrines oficials de l’Església. Fent quatre números, es pot veure que entre els catòlics enquestats un 20 per cent és declaren practicants i un 80 no. Doncs, bé, entre els catòlics els que diuen seguir les recomanacions de l’església no arriben ni de lluny a l’índex de practicants: el 3,7 per cent diuen no seguir les recomanacions en política; el 4,2 en sexualitat i 13,2 en vida familiar. No estem parlant d’una macro enquesta sobre creences religioses i per tant són dades que cal posar en quarantena, però salta a la vista que alguna cosa no quadra entre el que predica l’Església i el que pensen i fan els catòlics.

També cal apuntar que en números absoluts tant els que es declaren catòlics practicants (13,9 per cent dels barcelonins) com no practicants (54,7 per cent) baixen aproximadament 5 punts en els darrers deu anys. Però veient els resultats per edat, sembla que aquesta sangria de catòlics s’atura en la franja dels 40 anys. En els més grans arriba a créixer el nombre de practicants fins al 30 per cent, però en els més joves no hi ha una hecatombe progressiva, sinó que s’estabilitza entre els 7 i 10 per cent, i fins i tot creix entre els adolescents. Tampoc hi ha entre els més joves un enfonsament del catolicisme sociològic, que es manté entre el 45 i el 50 per cent.

Finalment, era d’esperar el creixement dels seguidors d’altres religions. Els més joves de 25 anys ja superen els catòlics practicants, però entre creients d’altres religions no s’especifica si són gaire practicants, per tant, fa de mal comparar.

Teniu l’enquesta sencera per entretenir-se una mica més. Hi trobareu, per exemple, que la valoració de l’Església com a institució està bastant avall, però per sobre de la televisió, els sindicats, els partits polítics i la presidència dels EEUU, una dada que no sé si és bona o dolenta. L’altra dada que em sembla que donaria per pensar-hi molt, és que de llarg la gent consideri més greu ocupar una casa abandonada o fumar porros que avortar. Això si que ja no sé per on agafar-ho.

PD: Quan vaig a penjar aquest post rebo un missatge d’E-Cristians on Josep Miró i Ardèvol despotrica de l’enquesta. Diu que la mostra no reflexa correctament la realitat per edats de Barcelona. Bé, sempre es pot disparar contra el pianista. O fer-ne una altra a veure què surt.