dilluns, 12 de març de 2007

A Lleida ens juguem els calés


En el relleu definitiu del bisbe de Lleida l’Església catalana s’hi juga els calés. I no parlo del patrimoni. Parlo del mapa episcopal dels propers anys. Fins ara, ja havíem après que qui treia i posava mitres al Vaticà era el cardenal Carles. Res de consultes ni de nuncis. El resultat va ser dos bisbes valencians, dos tortosins (el seu exsecretari i el rector de Flix que no coneixia ningú fora del bisbat), un amic fidel, i altres coneguts, saludats i auxiliars de Barcelona centrifugats. I la divisió de la diòcesi. Dit sigui de pas, això no vol dir que tots els homes de Carles hagin seguit el seu model episcopal. Però també n’hi ha que s’entrenen per fer-ho pitjor.

Però ara han canviat tres factors que haurien de ser importants per valorar si ens espera un canvi d’orientació, o seguirem amb la mateixa història. El que semblaria més important és el canvi de papa. Els darrers canvis episcopals a Catalunya van ser el 2004 en l’etapa final de Joan Pau II. Ara hi ha un altre papa, però els engranatges que fan girar el Vaticà, on es juguen aquests nomenaments de segona fila, no canvien en quatre dies. Tampoc oblidem que Benet XVI no ha fet cap revolució a la cúria. I ha canviat el papa, però no ha canviat el nunci.

També hi hauria d’haver canviat la informació que tenen a la Santa Seu sobre Catalunya. En aquest terreny s'ha anat fent feina. I no és un factor determinant però és important el canvi de responsable de la secció de llengua espanyola de la secretaria d'Estat del Vaticà. Ara ja no hi ha Vicente Juan, un bon amic del cardenal Carles bisbe d’Eivissa de del gener del 2005. Jo no conec de res a Vicente Juan, però pel que m’expliquen és un dels que estan convençuts que el catalanisme i els progres són la font de tots els mals de l’església catalana i que sota aquesta prisma es dedicava a filtrar tota la informació que arribava al Vaticà sobre les diòcesis catalanes. Ho comentava a Les ferides de l’Església catalana. Des de que aquest càrrec l’ocupa el Miquel Huguet, a qui tampoc tinc el gust de conèixer, això hauria de ser diferent. Tot ajuda a que a ningú se li torni a passar pel cap enviar un bisbe Ureña a Catalunya.

I un tercer factor a tenir present és que el cardenal Carles ja no és ni arquebisbe de Barcelona, ni cardenal elector. Això no vol dir que hagi deixat de tenir amics al Vaticà. Però vol dir que ara el que seria raonable és que als qui s’escoltessin més fossin als arquebisbes de Tarragona i de Barcelona, que a més, no estan a matar entre ells com estaven Carles i Sistach. Un discurs coincident de tots dos pot ajudar que els nomenaments episcopals a Catalunya no siguin un disbarat.

Però tot això són corrents de fons. Si les coses van per aquí només ho sabrem realment quan es vagin coneixent els relleus episcopals dels propers anys. I, en tot cas, continuarem confiant en l’Esperit Sant.

8 comentaris:

Pauper maestus ha dit...

Otro De Bello Pallico

http://debellopallico.blogspot.com/2007/03/intimior-intimo-meo-en-lo-ms-hondo-de.html

INTIMIOR INTIMO MEO (en lo más hondo de mi intimidad)

La culpa la tienen, Grassus, todos aquellos que han hecho que en tu universo imaginario nosotros fuésemos representados en tu mente como un "Lucifer" de Folch i Torres, con cuernos y rabito, escondidos en las cuevas de Pedro Botero.
La culpa la tienen todos los que te han dicho que somos cuatro y de extrema derecha, o cuatro toledanos convertidos a egarenses, o un feudo ultraconservador, facha y no sabemos cuantas cosas más. (La Bruixa Pixanera y Listerinus de la Santa Bulla tienen mucha culpa de eso).
Pero la culpa la tienes tú ,dilectísimo Praetor, pensando que podías confiar tus "problemitas" con los medios a estos que ahora tienes como amigos y QUE TE LAS METEN DOBLADAS.
La culpa la tienes tu, por creer que te quieren esos que ahora ostentan el poder político tripartitamente y te pasan la mano suavemente por el lomo.¿ Pero quien te ha hecho creer que tenías que entenderte con esos? ¿Quien te sugirió en su momento que "aquests nois són bona gent", incauto, iluso e ingenuo de mi vida?
Aún está alucinado Pipus Carbonarius (amigo intimo de algunos amigos de nuestros amigos) con los "encarguitos" que le has hecho: alucinado, sorprendido y jocosamente distendido. Porque no le puedes encomendar que le trasmita al presidente ABURREHASTALAOVEJAX (esa víbora con cataratas que tenemos como Praeside) que te controle POLONIA si hasta esa Universidad de raíces cristianas (jajajajajaja) que lleva el nombre de Raimundo Lulio le da el premio Blanquerna como comunicador a Antonius SOLARIUS, responsable máximo de que cada semana dejen al Papa como un descerebrado, libidinoso, desquiciado y desacreditado personaje más en esa ofensiva "comedia", por llamarla de alguna manera, que supera en bajezas morales a todas las comedias fálicas de Plauto (¿has leído Plauto, vida, por lo menos cuando estudiabas magisterio en tu tierna juventud?).
Carisimo Praetor: tienes que meditar lo que dices, cuando y cómo lo dices. Eres la Cabeza de esta atribulada Diócesis. No puedes hablar sin sentido y sin contextualizar. No hagas como hiciste en las jornadas de Apostolado Seglar, esas que tienes encargadas a Silvácida (Matabosch) y a esos laicos Bentué, Esquirol y a las que acude Morlans para hablar de "musiquetes" y que al hablar de "clericalismo" están hablando justamente de lo contrario de lo que tu entiendes contextualmente como tal. Ellos, responsables de la formación laical y de agentes de Pastoral y otras burradas están subrayando que la dirección y guía de la Iglesia no esté en manos de los legítimos pastores y que los ministerios ordenados queden relegados a una función decorativa "sacramental". Para ellos las parroquias deben ser gestionadas "corresponsablemente" por los laicos. Por cierto: ¡párate a mirar cuantas veces sale el concepto de CORRESPONSABILIDAD en los documentos conciliares que atañen a los laicos, que te vas a llevar una sorpresa!
Cuando tú afirmas sin ton ni son en la clausura de la Jornadas que hay que desterrar el clericalismo, entiendo que los laicos no deben clericalizarse haciendo de sacristanes y "rectorets" de parroquias sino ser testigos de su fe en el mundo laboral, social y político, inmersos en la realidad intramundana; pero ellos están apostando por lo contrario. ¿No ves que son ellos los que están preparando con sus Agentes de Pastoral el asalto a la gestión de parroquias ya sin curas y con un Ritual de las ADAP en la mano (Asambleas Dominicales en la Ausencia de Presbítero) más antiguas que el mear de pié en esa Francia destruida religiosamente por el progresismo? ¡Es que sois más rancios que el jabón, por Dios! Y tu diciendo que todo se reduce a "comunió i amor".
Y mientras tú, mantienes a tus responsables vocacionales intactos. A un inepto Turull (Puer Haeres) al que promocionas como auxiliar con el invento de Sicar, que no es otra cosa que un pozo de agua insalubre gestionado por San Román al que acuden 8 (OCHO,OCHO,OCHO CON PAN Y BIZCOCHO, como oís) para hablar de un sacerdocio que después FONTBONA desacreditará en la Facultad socavando exegéticamente el valor que San Pablo concede al Único Sacerdocio de Cristo y con ello los ministerios ordenados. ¿O no quieres enfrentarte con la izquierda porque eso dividiría la Diócesis como parece ser la dividían otras propuestas que te han llegado para la formación del clero y su cuidado espiritual? Si es que aquí lo sabemos todo. ¿No ves que esta diócesis es un "safareig"(lavadero)? Y lo que no comentan los curas lo hace tu amiguete Pipus Carbonarius que parece ser es para ti, INTIMIOR INTIMO TUO. Pero también es INTIMIOR INTIMO ALTERI, mucho más jóvenes que tu.

bernat ha dit...

Apreciat Jordi:

Tú que beus de bones fonts, saps si es cert el rumor que fan correr respecte a que Roma acceptaría el nomenament de dos auxiliars de Barcelona, que coincidirien amb els proposats per Sistach. Sería un bon presagi de per aon anirien els trets, tal com insinues.

Gràcies anticipades.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Es que jo negaria la major. Algú pot asseguar que el Sistach té pressa per tenir dos auxiliars? Cal recordar que Jubany, ja cardenal, durant molts anys només en va tenir un i tampoc li feia molta falta.

Anònim ha dit...

¡Cuando la zorra no alcanza las uvas dice que están verdes!

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Bueno... cadascú té les seves fonts. Jo, amb les "zorras", ja no m'hi poso.

Miguel Angel Martín Macías ha dit...

Tinc un dubte. Els bisbes catalans, en allò que anomenen Conferència Episcopal Tarraconense, són un bloc unit per defensar el nomenament d'un candidat concret ja sigui com a bisbe de Lleida o com auxiliar de Barcelona? I una altra. Els nostres bisbes ja fan els deures per preparar amb rigor els seus propis relleus?. Perquè fa dies que era conegut que Ciuraneta no podria continuar molt de temps. Era evitable aquest periode d'eventualitat.

Jaume (Fermoyle) ha dit...

Crec, Jordi, que amb la teva resposta ja ho dius tot. En Sistach no té ganes de tenir auxiliars i amb els Vicaris ja en té prou. A més, això que diuen que Turull és un dels noms no ho crec pas, ja que hauria de buscar un altre Rector del Seminari i no crec que Sistach tingui ganes de prendre més Paracetamol.
Són ganes d´embolicar la troca per part de Mn. Anònim.
Salutacions, Jordi

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Miquel Angel, em sembla que les teves preguntes porten la resposta en elles mateixes. El que volia es fer-te un aclariment. La Conferència Episcopal Tarraconense no és una cosa que l'"anomenen". És un nom reconegut per la Santa Seu el 1996. Els bisbes catalans quan es reuneixen tenen permís per utilitzar aquest nom, tot i que les "competències" que té reconegudes no són les que el Dret Canònic dóna una Conferència Espiscopal i això no els desvincula de la Conferència Episcopal Espanyola de la qual tots els bisbes catalans en formen part.
Fermoyle, encertat. Ja veurem com va.