Kolvenbach a Barcelona

Divendres vaig anar a la conferència del Superior General del Jesuïtes. És el poc que vam poder escoltar al pare Kolvenbach en la seva estada a Catalunya, la segona des del 1991. A primera hora de la tarda va fer una missa però m’ha dit que va predicar l’arquebisbe Martínez Sistach. La xerrada sobre ciència i fe en l’acte del centenari de l’Institut Químic de Sarrià va ser d’aquelles que no ens agraden al periodistes. Una conferència acadèmicament interessant però sense cap ressò d’actualitat eclesial. Sort, almenys, que el servei de premsa dels jesuïtes és tan eficaç com els mateixos jesuïtes i ens van donar abans la conferència per escrit per poder-la seguir millor.

Amb tot, malauradament va ser un acte fred. Tampoc calia esperar els crits dels Catecumenals quan el Kiko Argüello entra a la sala, però uns aplaudiments de benvinguda no haurien fet cap mal. L’abundància de corbates i vestits de nit entre els assistents que a continuació feien el sopar d’antics alumnes de l’IQS tampoc ajudava gaire a refrescar l’ambient.

El que si que es veu que va ser profitós va ser la trobada més familiar que va tenir el dissabte al matí amb el jesuïtes de Catalunya. Enlloc de passar revista, va preferir animar-los i donar-los pistes que els ajudessin a viure el sentit de la seva opció com a religiosos. Diu molt al seu favor.

És una llàstima que la presència d’un personatge com Kolvenbach no sigui més ben aprofitada per aparèixer al mitjans. Però no va voler fer entrevistes ni declaracions i la única que va aparèixer el dijous a La Vanguardia ja estava feta de feia dies i tenia una certa impressió de text pactat. Com sempre, tampoc sabem res de l'entrevista amb l'arquebisbe Sistach, a part de la foto.

Diumenge, en canvi, vaig estar a Calafell en una missa presidida per l’arquebisbe Pujol i va ser molt més reeixit. Demà ho comento.