dissabte, 8 de juliol de 2006

Bentrobats

M’avorria mirant la vetllada final de la Trobada Mundial de Famílies a València i m’he decidit a fer el que feia temps que em voltava pel cap: iniciar aquest blog. El que sé és sobre església catalana, i en això intentaré centrar-me, sense defugir algunes notes més personals. Per exemple, que és precisament el voler seguir aquesta trobada sobre la família el que ha provocat que aquest cap de setmana estigui sense família, tot sol a casa enganxat a la tele i a internet. També gràcies a això finalment he pogut engegar el blog.

Dic que m’avorria perquè algú hauria d’explicar al cardenal Trujillo –organitzador de l’acte- que el papa ja no es diu Joan Pau II, sinó Benet XVI. En canvi, les intervencions s’han anat convertint en un homenatge a Joan Pau II una mica fora de lloc, com si fos l’únic que tingués alguna cosa a dir sobre la família des de l’Església. Perquè s’havia d’aplaudir cada vegada que se citava a papa Wojtyla?

Potser part de culpa és de Ratzinger. Per la seva trajectòria ja sabem de quin peu calça, però en les seves intervencions com a papa també hem vist que s’ha volgut mantenir en un punt d’equilibri on les diverses sensibilitats del món catòlic s’hi poguessin sentir còmodes. Però nedar i guardar la roba també té el seu preu: que tothom intenti portar l’aigua al seu molí.

Precisament, ben diferent ha estat el discurs de Benet XVI (estic esperant que el pengin a la web del Vaticà per veure’l amb més calma). Lluny de l’apocalipsi que proclamen els bisbes espanyols en general i Rouco i Cañizares en particular, Benet XVI s’ha limitat a fer una proposta positiva del model familiar que l’Església pensa que és òptim. Amb dues sorpreses. Una crida a concordia dins la família (llegir violència domèstica i punt de trobada amb les prioritats del govern). I una simpàtica i tendre al·lusió als avis.

Per ara estic intentant descobrir alguns dels detalls que encara desconec del blogger i que m’estan complicant una mica la feina. Demanaré ajut algun amic.

2 comentaris:

Bernat ha dit...

Moltes felicitats per aquest blog que ens permetrà de seguir els teus suggestius comentaris sobre l'església catalana i universal. Veig que ara la cosa és molt papal, serà interessant de trobar-hi temes diversos, esperant, sens dubte, que de tant en tant ens facis partícep de notícies culturals relacionades amb l'església.

Bernat, "el que dijo" ha dit...

Per cert, això de "Bernat dijo", no es pot posar en català? És que sembla un cognom, i la veritat...