dimarts, 11 de juliol de 2006

La feina que tindrà Martínez Sistach

Càrrecs com el de la Signatura Apostòlica no reclamen dedicació exclusiva. Així s’ha afanyat a recalcar-ho l’arquebisbe Lluís en la nota de premsa que ha enviat aquest matí el bisbat, recordant que es compatible amb la seva tasca d’arquebisbe: “encara que això em demanarà alguns viatges més a Roma i un suplement de treball”. Com que ningú dubte que Sistach és treballador, cap problema.

Pel que sé la feina d’aquests consells consisteix en reunir-se de tant en tant. Com que hi ha gent de tot el món, no sempre hi va tothom. L’assistència també fluctua en funció de l’ordre del dia. Per exemple, en la Congregació per als Bisbes no és el mateix donar el vist-i-plau a una terna per substituir l’arquebisbe de París que la del bisbe de Daru-Kiunga (a Papua Nova Guinea). Però l’important és que per cada tema a resoldre es nomena un ponent entre els membres d’aquests consells. Ell és l’encarregat d’estudiar el cas i proposar la resolució. Com que tots els bisbes tenen molta feina a les seves diòcesis, aquest sistema és un dels motius pel qual molts casos s’eternitzen a Roma, com per exemple va passar amb les resolucions del Concili Tarraconense. El mateix Sistach explica que entre els seus col·legues té fama de ser dels que fa més ràpid la seva feina, posant en evidència als més mandrosos. Potser és un punt a favor que també se l’hi ha tingut en compte.

I quins temes pot arribar a tenir sobre la taula Sistach? Un ja el podeu endevinar: el litigi de les peces d’art de la diòcesi de Lleida. El recurs del bisbat està presentat a la Signatura Apostòlica des del mes d’octubre. I un dia o altre s'haurà de resoldre. La presència de Sistach és positiva pels interessos de Lleida, però també és un regal enverinat, perquè si la història acaba malament a qui tindrem més a prop per demanar explicacions serà a l’arquebisbe Sistach.

I una segona hipòtesi. Des de la divisió de la diòcesi de Barcelona s’arrossega la falta d’acord sobre la divisió del patrimoni entre els nous bisbats. És un tema per parlar-ne un altre dia, però serà difícil tancar el repartiment amb un acord amistós perquè els criteris que ha aplicat Martínez Sistach –que és qui té la clau– i els que vol aplicar el bisbe Sáiz estan a anys llum. I si no es posen d’acord ja podeu endevinar on acabarà a tema: a la Signatura Apostòlica. S’atrevirien a dictaminar contra un dels seus membres?

Amb tants maldecaps potser necessitarà algun auxiliar... o ja l'ha demanat. O fins i tot ja sap qui és.