diumenge, 9 de juliol del 2006

El papa per la tele

He anat alternant la retransmissió de TVE amb la del Canal 33. Les dues amb la mateixa senyal realitzada pel Canal 9. Al final m’he quedat amb el 33, sobretot perquè no posaven una enorme pastilla que tapava mitja pantalla recordant que allò era la Trobada Mundial de Famílies a València. Però a més, el plantejament de TV3 ha estat més encertat. A TVE passaven dels comentaris ensucrats durant la missa, a un reportatge sobre els catolicisme a Espanya que semblava escrit pel Puente Ojea. A TV3 els darrers anys estan afinant més, sobretot perquè han entès que aquests programes és millor deixar-los als qui hi entenen, és a dir, a l’equip del programa religiós. I si això és possible és perquè l’equip del programa no són acòlits dels bisbes sinó professionals dels tema. Per això els van encarregar les transmissions dels actes dels funerals del papa, les misses Montserrat o de Nadal o la cerimònia de la festa musulmana del xai. La única cosa lletja ha estat que un dels testimonis que ha inclòs la retransmissió fos precisament d’una família que treballa pel bisbat. La resta ben encertat. Sobretot perquè ja fa temps que s’ha entès que una missa s’explica per si sola i que només cal buscar alguns recursos per omplir els espais televisivament morts com la comunió.

El que ja no val la pena comentar és la realització del Canal 9. Semblava una missa de final del curs del PP. Tot i que això és el que volien, no costava res dissimular una mica. No calia posar a Rajoy just en el mateix tiro de càmera que el president Camps i ensenyar-lo cada cinc minuts, i menys combregant. (Per cert, en les imatges del públic he vist un capellà que era una fotocopia de mossèn Totosaus, però no crec que hi fos).

Només algunes anècdotes que no puc deixar de comentar. La cançó final de la missa. Una cursilada estil “te he mirado a los ojos”. Terrible. Perquè després es queixin de “Amo a Laura”. Dos: l’incombustible Piero Marini, el mestre de cerimònies. No ha abandonat la mania de posar bé el darrera de l’estola o del pal·li al papa cada vegada que s’aixeca (ja ho va fer el primer dia quan Benet XVI va sortir al balcó de la plaça de Sant Pere). Em recorda les senyores que no paren d’arreglar la cua de la núvia durant tot el casament. I, tres: sabeu quin va ser el primer anunci d’ahir a la nit a TV2 després de la festa final de la Trobada de les Families? Una crema vaginal que evitar picors de baix i la sequedat i que ajuda a tenir una relacions sexuals més agradables. Ho provarem.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jordi,
El teu escrit em servirà per inspirar-me en futurs articles que he de fer sobre televisió.
Moltes felicitats pel teu blog. Temes com els mitjans de comunicació i l'església poden ser un punt diferencial d'aquest blog. Potser també podries sucar-hi pa en temes més de rumors eclesials i tal...