Els amics de Taltavull

Val pena insistir en el tema. “Vosaltres sou els meus amics”, el lema episcopal de Sebastià Taltavull. La idea més interessant me la deia Oriol Domingo (a qui li torno li cita del Foc Nou) el dissabte en acabar-se la cerimònia d’ordenació. Que la gràcia d’aquest lema episcopal és que tothom l’entén. No calen més exegesis teològico-pastorals. Com les paraules de salutació del nou bisbe auxiliar de Barcelona. Ni més ni menys del que s’esqueia. Però sobretot comprensibles per a tothom. No cal ser de gremi per entendre-les.

Fa uns dies Manuel de Unciti recordava la frase: “Els bisbes són nomenats no ‘contra’ l’Església local, sinó a favor d’ella”. Doncs això és el que va passar dissabte a la catedral de Barcelona. Aquí teniu els primers aplaudiments que va rebre Taltavull en la cerimònia i algunes imatges.

PD per al senyor Nunci: Benvolgut monsenyor, agrair-li que hagi entès el significat que té per nosaltres i s’hagi esforçat per parlar en català cada vegada que intervé en un celebració litúrgica a Catalunya, fins i tot pronunciant tot el ritual amb un accent més que correcte. És un gest que l’honora, igual que ahir quan es va disculpar (no calia, ja es comprèn) per no poder improvitzar més d’una frase en català en les paraules finals. Com que s’ha convertit en una costum seva habitual, sembla que no tingui la importància què té. Per això és encara més just agrair-li-ho.