diumenge, 1 de març de 2009

Odi contra odi


“És impressionant. Especialment aquesta de Santa Maria del Mar”. És el que va dir la meva dona quan va fullejar a casa el llibre del canonge Josep Maria Martí Bonet que vaig comprar a la presentació que es va fer dijous a la Pia Almoina de Barcelona. A mi em va quedar la imatge de la parròquia del meu barri convertida en un solar. Es pot veure a “El martiri dels temples (1936-1939)”, llibre editat pel Museu Diocesà de Barcelona i finançat per la Generalitat de Catalunya (com li agrada destacar al seu autor).

Si gairebé totes les diòcesis han fet exhaustius martiriologis, Barcelona deu ser la primera que en un volum recull perfectament documentada i catalogada la pèrdua de patrimoni diocesà que va representar la Guerra Civil. Recull la documentació de tres fonts. Una són els qüestionaris que van omplir totes les parròquies de la diòcesis sobre l’estat dels temples diocesans l’any 1941, el patrimoni artístic perdut i les seves necessitats. D’aquí en surten les nombroses fotografies del llibre, gairebé una per cada temple.

La segona font és un informe resum d’aquests qüestionaris que es va lliurar a la Santa Seu. Avui aquest informe a Roma no es pot consultar perquè els documents del 1940 no són encara públics, però mossèn Martí Bonet va rebre un exemplar en herència d’un capellà.

I finalment, un informe encarregat pel president Companys l’any 1938 després de constatar el desprestigi internacional que representava per la República l’abandonament del patrimoni arquitectònic i artístic eclesiàstic.

El balanç final són 40 temples arrasats, 500 esglésies cremades, 464 retaules desapareguts (alguns van aparèixer després en col·leccions d’art americanes), i centenars de peces artístiques perdudes per sempre. Però el llibre va més enllà del pur catàleg. Es va explicar clarament a la presentació. Es tracta de donar-hi sentit. Com va dir amb la finor habitual mossèn Jaume Aymar a la presentació, Martí Bonet és “un home pacífic i pacificador”. I explicar tot el que va passar durant la guerra ha de servir precisament per fer possible la reconciliació, per portar més pau i no més guerra.

Deia el savi Martí Bonet que “un no entén que en un poble com el nostre hi hagi gent capaç de fer això”, com matar un terç dels capellans de la diòcesi. Odi. Però també va parlar dels efectes dels bombardejos a la catedral o de la bomba que va caure a l’Oratori de Sant Felip i va matar vint nens que s’hi havien refugiat. Odi. Així, ho va dir, “odi contra odi”, però res que s’hagi d’oblidar per poder perdonar. Aquestes idees són les que relata la introducció del llibre.

Els propers dies es pot veure també la mostra temporal que exposa els materials originals que han permès confeccionar el llibre i alguns documentals sobre la Guerra Civil.