dimecres, 11 de març de 2009

Una mena d’eclesiàstics que...


Hi ha una mena d’eclesiàstics que sempre m’han fascinat per un motiu. Per l’admiració que generen fora dels cercles eclesiàstics. Dins de l’Església alguns són més o menys valorats depenent del color de catòlic que se’ls mira i de la seva capacitat de comprendre el món secular. Però són una mena d’eclesiàstics que arriben a aixecar admiració fora de l’Església (al costat d’altres que només aixequen recels). I ho fan, com a persones d’Església. No se n’han amagat mai.

No farem ara la llista dels vius, però ho pensava dimarts quan llegia aquest article a El Periódico sobre l’homenatge que es farà dijous a l’abat Cassià Just. S’ha de valorar molt la veu d’aquesta mena eclesiàstics que se’ls escolta i respecta tant a dins com a fora de l’Església si no volem convertir-nos en un reducte de convençuts.

Per això també en dol no poder a anar a l’homenatge, però estaré en una altra celebració que no em vull perdre: la clausura dels 50 anys de Vida Nueva. Valdrà la pena parlar-ne perquè també són d’una mena de publicacions eclesiàstiques amb les que es pot sortir de casa.

PD: Com a homenatge particular, aprofitaré l’AVE pels dos llibres recents d’escrits de l’abat Cassià que em van regalar.

3 comentaris:

jordi_morrós ha dit...

Jo tampoc no hi podré ser, i el major homenatge que li podem retre al pare Abat Cassià és tenir esperança que en els futurs anys no hàgim d'enyorar massa la seva figura única i singular.

I això anterior matisat amb el fet que des de la vivència de la fe no sigui mai gaire profitós quedar-se penjat i enganxat al record de les glòries passades que potser no tornaran, o que potser sí que tornaran però de maneres sempre diferents i noves.

Anònim ha dit...

Arrel d'unes manifestacions de l'abat Cassià, la publicació Catalunya Cristiana - d'aquell temps - va publicar un comentari bastant vegonyós. Em vaig donar de baixa de Catalunya Cristiana.

Anònim ha dit...

Arrel d'unes manifestacions de l'abat Cassià, la publicació Catalunya Cristiana - d'aquell temps - va publicar un comentari bastant vegonyós. Em vaig donar de baixa de Catalunya Cristiana.