dilluns, 30 de març de 2009

“Qui deixa de banda el missatge social de l’Església falta a Jesucrist”



Divendres vaig anar a la interessant taula rodona que va organitzar la delegació de pastoral obrera del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. A més de felicitar-los per la convocatòria i per l’intel·ligent plantejament formal de l’acte, deixo la crònica de l’acte per “El mosquit i el camell”.

Però si que vull comentar un detall de la sòlida aportació del bisbe de Sant Feliu. Va sortir la típica pregunta que la jerarquia de l’Església només es pronuncia sobre temes de cintura cap avall i no clama prou al cel quan s’han de fer denuncies socials. El bisbe Cortés va reconèixer que el missatge social de l’Església no té tant de ressò, però una de les causes està en que “tots els pronunciaments de l’Església de caire social són sistemàticament silenciats”.

Té raó, i ningú li pot prendre. Només cal veure el que s’ha destacat del recent viatge del papa a l’Àfrica on bona part dels seus discursos van ser de denuncia de les perversions del sistema econòmic que han deixat el continent a la misèria. Té raó després de llegir la seva carta pastoral sobre la crisi econòmica (si l’hagués fet sobre els preservatius hauria sortit a tots els diaris ben retratat). Té més raó després de la intervenció que va fer a l’acte del divendres, en la que va posar Jesucrist en el centre de la motivació de les preocupacions de l’Església sobre les realitats temporals per concloure que “si algú deixa de banda el missatge social de l’Església està faltant a Jesucrist”. Un missatge social “connatural a l’Evangeli”. I té raó perquè els mitjans massa vegades funcionen amb estereotips i tòpics fàcils

Però també s’ha de reconèixer dues coses, sense personalitzar amb el bisbe Cortés. Primer, la dinàmica dels mitjans destacarà sempre el què més cridi l’atenció. I crida més l’atenció condemnar els preservatius que denunciar les causes de la pobresa. I, sobretot, que els tòpics amb els que juguem (en alguns casos obsessivament) els mitjans, algunes prioritats episcopals també han ajudat molt a configurar-los. ¿Paguem una campanya amb uns cartells d’un linx (ibèric) al costat d’un cadàver d’una nen negre desnutrit i la posem al metro de Barcelona?

3 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Però ja estem en el mateix, aquesta campanya que proposes del nen negre desnutrit al costat del gat linx no tindrà impacte, perquè no fa referència al sexe, només el que és relaciona amb el sexe és el més colpidor. En la majoria d'esglésies tenen cartells anunciadors de les misions a l'Africa i es veuen nens desnutrits i no se'n parla gens en els mitjans. Però quan es toca l'assumpte de cintura cap avall tothom ja s'esvera. Més aviat fan falta articles com aquest teu que critiquen a la mateixa prensa, ja que el problema es de la mateixa prensa, doncs aniria molt bé que fessim pinya per atacar als mitjans que fan la seva feina malamant.

Juan ha dit...

Son signes d'esperança. No agraïrem mai prou al Josep M Domingo, la tasca d'influència que ha fet a la diòcesi de Sant Feliu per a que el missatge social sigui una prioritat.

No vull entrar en el tema dels cartells. Però l'esglèsia comunica setmanal a les homilies i als fulls parroquials. La moral sexual es concreta totalment, en canvi, quan parlem de justícia i solidaritat -que si se'n parla - es fa amb vaguetats i hipèrboles. Si ens creiem amb dret de prohibir l'ús del preservatiu perquè no prohibim els comptes bancaris sobreremunerats o les inversions en companyies d'ètica dubtosa o prohibim atessorar més d'una casa. Amb això vull dir que aquesta sensibilitat social hem de portar-la al carrer i també a les nostres esglésies.

Jo felicito a qui li prepara l'agenda al bisbe Agustí i demano que la resta de caps de comunicació de les diòcesis catalanes, mirin cap a Sant Feliu i facin el mateix. Serà la millor inversió en imatge que puguin fer

L'home tranquil ha dit...

Molt bona la reflexió, sr. Llisterri.