divendres, 20 de març de 2009

Un bisbe i una periodista poden riure junts


El que més em va agradar de la taula rodona que va organitzar Cristianisme i Justícia aquest dijous va ser que un bisbe i una periodista poden riure junts. Eren Joan Enric Vives i Sílvia Cóppulo en un debat sobre “Mitjans de Comunicació i Església, una relació impossible?”. Ho podeu veure en els vídeos del final.

Vives va començar dient que “temia” Cóppulo per la seva agudesa i que els bisbes sempre acaben rebent en aquest tema, i Cóppulo que va agrair la presència a un bisbe que malgrat el seu càrrec sempre s’hagi comportat “com una persona normal”.

Amb aquesta prèvia el bisbe va citar a Sant Pau per recordar que no podem viure al marge de la comunicació. I que el problema de l’Església tracta que delicats en els s’han de fer “puntes de coixí i els mitjans no ho permeten”: són 20 segons. També va lamentar la dispersió dels mitjans catòlics i la manca d’una certa empatia a la dissidència eclesial.

Cóppulo va lamentar una dinàmica jeràrquica que tapa la riquesa de l’Església. I el dèficit de formació comunicativa de molts agents eclesials. Va reconèixer el problema que és sobreviure en una dinàmica periodística de declaracions i no de fets. Sobretot va insistir en la necessitat de preparar-se i d’adaptar-se al llenguatge dels mitjans. I li va agradar molt el que va dir Vives que a vegades sembla que els mitjans vagin “a la caça del bisbe despistat”.

Aquí podeu veure la primera rèplica de cadascun després de la intervenció inicial. De fet, va estar més flexible el bisbe Vives reconeixent les mancances eclesials en aquest (àmbit), que Sílvia Cóppulo reconeixent algunes perversions de les rutines periodístiques. Però el més important és que n’haguessin pogut parlar dos hores més, sense barallar-se i passant-nos-ho bé tots, públic i ponents. És el que comunica.





3 comentaris:

Anònim ha dit...

http://elintegrismoespecado.blogspot.com


Aquí iremos desgranando las raíces, el modus operandi y los principales actores del integrismo en Cataluña y sus perversas estrategias para copar el poder.

Actúan como una quinta columna, pero dejan rastros.

Sin prisas, iremos desenmascarándoles.

Montserrat ha dit...

Aquest missatge anònim no l'entenc de res!!!
Té alguna cosa a veure amb el tema del debat? (llàstima que la persona que l'ha escrit no digui qui és)

I sobre la conferència. El tema és realment complicat. Sí que s'ha de canviar l'estratègia perquè ara no funciona, i sí que cal anar més tots a la una dins l'Església! Però la solució tampoc crec que sigui entrar en el joc de la COMPETITIVITAT dels mitjans, com suggereix la Sílvia Cópulo. Senzillament perquè (sobretot en els mitjans àudiovisuals) considero que NO EN TENEN GENS, de QUALITAT.
Normalment NO saben de què parlen i en el cas de l'Esglèsia això és descarat! Els Mitjans tendeixen a simplificar, vanalitzar o exagerar desproporcianadament i distorsionen la realitat en busca de l'impacte. (només cal veure que passa als programes una mica, una mica només, més reflexius com el millenium que van de mal horari a horari pitjor)
Radio Estel i Televisió Estel (perquè no?)han certament de fugir d'aquest periodisme i entreteniment per fer una oferta NOVA, PRÒPIA I REALMENT DE QUALITAT... Ara, la recepta màgica qui la té? amb quin pressupost es compta? amb qui podem comptar?????????? Perquè no buscar bons periodistes i comunicadors que siguin de confiança i expliquin bé, amb crítica constructiva, en positiu i de manera clara i respectuosa el dia a dia del món i de l'Església?
Una alternativa atractiva i coherent, de les que realemt creuen que UN ALTRE MÓN (comunicatiu)ÉS POSSIBLE!)

Anònim ha dit...

Gràcies, Jordi!Una abraçada des de Roma, Marta