dijous, 14 de juny de 2007

L’oposició a Educació per a la Ciutadania no convenç


"Una Església que busqui convèncer i no vèncer". Aquesta és la demanda d’un manifest promogut per l’Associació Cristianisme al Segle XXI que agrupa diverses entitats cristianes de Catalunya. L’oposició episcopal a Educació per a la Ciutadania no convenç ni als mateixos catòlics. Ja s’han fet públiques visions diferents sobre aquest tema (per exemple, no diu el mateix la Conferència Episcopal Espanyola que els titulars de les escoles religioses, ni tampoc diuen el mateix tots els bisbes) i ara s’hi sumen grups catòlics de base.

La base de l’argumentació que contradiu l’episcopat és que del "dret Constitucional (article 27.3) dels pares a què els fills rebin una formació religiosa i moral d'acord amb les seves pròpies conviccions" no se’n pot derivar directament el dret a tenir un assignatura de religió catòlica confessional avaluable. Les formes d’articular el gaudiment d’aquest dret poden ser ben diverses.

L’aposta d’aquests grups és clarament per una assignatura comuna de cultura religiosa i que, en tot cas, es facilitin els recursos per impartir fora de l’horari escolar els continguts confessionals que cada religió desitgi. No es tracta d’expulsar el fet religiós de l’escola, sinó que el fet religiós formi part de la formació de tots els alumnes. No és possible pactar un currículum en aquest sentit?

En aquest marc, el manifest renega durament de la bel·ligerància de la Conferència Episcopal Espanyola respecte l'assignatura d’Educació per a la Ciutadania perquè aquesta oposició "en la seva argumentació, no deixa pràcticament espai per a un ampli marge ètic compartit per tot l'alumnat”. Certament, l’Església hauria de ser la primera interessada en trobar un marc comú que afavoreixi l’educació de ciutadans en el “respecte dels principis democràtics de convivència, els drets i les llibertats fonamentals” amb un desplegament que “fos assumible per qualsevol centre, sigui quin sigui el seu ideari i el seu projecte educatiu, mentre aquest es trobi dins del marc constitucional”. Amb això no ens podem posar d’acord? És una pregunta que afecta tant a l’Església com al govern, però almenys des de fora no ha transcendit una gran disponibilitat episcopal. Potser perquè la prioritat era mantenir la quota docent catòlica de l’assignatura de religió. I, sinó, perquè no hi va haver oposició i acusacions d'adoctrinament estatal quan l'Ètica era l'alternativa de la religió? Els era igual la formació que rebien els alumnes que no feien religió?

Crec que no anem pel bon camí.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Que yo sepa, no se podrá elegir entre educación para la ciudadanía y religión. Entre ética y religión sí se podía optar. Y así, mis hijos no estaban obligados a recibir ética. En cambio, sí quieren obligarles a recibir educación para la ciudadanía. Y algo podremos decir los padres al respecto, ¿o no?

Anònim ha dit...

Torno a ser el Guillem. He seguit bastant la oposició a EpC i les noticies sobre el seu contingut. I pel que escrius en aquest article et veig bastant despistat. 1.- La Constitució no parla del desenvolupament del dret dels pares però el vigent Acord amb la Santa Seu sí, i parla de "condicions equiparables a les altres assignatures". 2.- Qui és qui s'oposa a una assignatura de cultura religiosa? Qui la va proposar en el passat? Qui la va rebutjar i la rebutja? 3.- Jo en canvi veig molt bé que bisbes i pares catòlics defensin els seus drets, com qualsevol altre grup social. 4.- No comparis l'assignatura d'ètica, amb altes dosis de filosofia grega i suma moderació, amb aquest pamflet rosa i laicista.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Per això insisteixo en si no era possible pactar uns continguts on tothom si sentís còmode. No és el que ha fet la FERE?
Guillem, 1). És veritat. L’assignatura de religió confessional està configurada en els Acords Església-Estat, però precisament per això és important aclarir que no és veritat que del dret “dels pares a què els fills rebin una formació religiosa i moral d'acord amb les seves pròpies conviccions” se’n deriva directament una assignatura tutelada per l’Església catòlica. El model d’assignatura actual és una articulació concreta d’aquest dret acordada en un determinat moment històric, i potser ara la realitat social demana una altra cosa. Canviar el model d’assignatura de religió, no aniria contra aquest article de la Constitució, com alguns discursos pretenen fer creure. 2) A cultura religiosa s’hi oposa tothom: uns perquè no volem perdre la seva quota confessional i altres perquè creuen que la religió és un fet irracional. Potser precisament per això és la millor proposta: és el terme mig. 3) És evident que tothom pot defensar els seus drets, com el que tenen els catòlics a defensar que no estan d’acord amb aquesta postura (que no és dogma de fe) dels bisbes (no tots) i d’alguns pares catòlics. 4). Si és un pamflet rosa i laicista ja és una qüestió d’opinions, però que jo sàpiga l’ha aprovat un govern. Es pot equivocar com tots i tot és millorable i criticable, però no crec que un govern d’un país normal es dediqui a aprovar pamflets. Potser content i enganyat, però m'agrada pensar-ho així.

Anònim ha dit...

Soc en Guillem. Sense entrar a discutir amb tu, doncs igual no és el que busques en el bloc. Assumeixo les teves esmenes excepte les del 4rt. punt: si veig que estàs conduïnt i hi ha una pendent per on cauràs, no per no estressar-te et deixaré d'alarmar...I una altra escletxa: si la FERE pacta poder prescindir i canviar punts d'aquesta matèria per alguna cosa serà, no? Si fos una assignatura neutre i rigurosa no faria cap falta. El que passa és que no tots els pares poden portar els fills a la FERE i a la pública, la matèria serà implacable.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Si,no pretenc tenir tota la raó, ni la darrera paraula i per això la gent pot llegir blocs de tots colors. Deixo en mans d'experts en aquests temes la valoració de si realment el currículum d'Educació per a la Ciutadania es pot millorar i de quina manera. Del que em queixo és del tipus d'oposició que es fa a aquests i altres temes des d'alguns sectors eclesiàstic. Es pot discrepar, però no cal que cada cinc minuts sembli que s'acabarà el món.

jordi_morrós ha dit...

I el que no té desperdici són els clergues que promouen l'objecció de consciència a aquest famosa assignatura. Caray, si tantes ganes d'objectar també podrien promoure una campanya d'objecció fiscal i de consciència contra la despesa , la investigació i l'exportació d'armes del present govern espanyol o de qualsevol dels anteriors, que amb això s'han comportat exactament igual.