El relat de les beatificacions

Fa pocs dies vaig tenir el gust de presentar la intervenció de Lluís Foix en un sopar col·loqui del Moviment de Professionals Catòlics. Li demanàvem claus d’interpretació davant l’allau de notícies i sorolls que ens arriben cada dia. Va treure una idea interessant: la lectura de l’actualitat a través dels relats que volen imposar els grups econòmics, de pressió o de poder. El relat, o el fil conductor, mai apareix com a tal. És com una moda, o un corrent estètic, que es fa difícil de definir: Però si tens les claus de lectura, qualsevol manifestació de cada corrent s’identifica sense pensar. Aquests relats són un eix que relliguen la interpretació de tot allò que acaba volent entrar cada dia al nostre cap. I això no demana renunciar a la informació diària, demana estar ben informat. I pensar. En definitiva, seria dir que les notícies poques vegades apareixen o s’expliquen d’una determinada manera per casualitat.

Faig jo una prova. Un corresponsal estranger ens preguntava a Roma: perquè ara els espanyols volen beatificar 498 màrtirs de la Guerra Civil? És evident que ningú pot negar que són màrtirs i que tothom té dret a honorar els seus morts. A més, s’ha insistit en que la memòria dels màrtirs no s’ha de fer contra la resta de morts de la Guerra Civil i que ja se n’han beatificat gairebé 500, entre ells també alguns catalans. És clar, doncs, que no tinc res en contra aquestes beatificacions.

Bé. Però també és cert que hi ha gent molt interessada en fer calar el discurs d’una Espanya que es trenca, amb la llibertat religiosa amenaçada i els catòlics perseguits enmig d’una societat on “es difon la mentalitat laicista” y “la reconciliació sembla amenaçada” i que tot és culpa del govern. I un acte així entronca perfectament amb aquest discurs. Encara més quan s’hi inclouen dos eclesiàstics assassinats el 1934, en un moment en que estan animats els que defensen que la Guerra Civil no va començar el 36 amb un alçament militar sinó amb la revolució del 34.

I encara hi pensava fa uns dies a la plaça de Sant Pere veient-la plena de gent amb les seves banderes i pancartes. Quan a la tardor es faci l’acte massiu de beatificació, la foto que es busca no és la de la plaça de Sant Pere plena de banderes espanyoles? Si el papa no presideix l’acte –diuen que no- no li hauran d’explicar perquè ho podrà veure des de la finestra de la seva habitació. Una imatge que evocarà un doble missatge. A la Santa Seu, que Espanya continua essent catòlica. I aquí, que els qui defensen l'Espanya dels catòlics només poden ser aquells que omplen els carrers i les places amb banderes espanyoles. No es tracta de criticar-ho, sinó de no caure en la trampa i defensar que a Espanya no tots els catòlics pensen el mateix.

D’altra banda, no he pogut trobar la llista dels màrtirs que es beatificaran, però em sembla que no s’hi inclou cap causa de les diòcesis catalanes, ni dels 2.500 eclesiàstics assassinats que Jordi Albertí recompta a Catalunya durant els primers sis mesos de la Guerra. M’urgeix doncs, posar-me a llegir El silenci de les campanes. I pensar-hi una mica més.