Final de curs
Em trobo amb un religiós d’aquells que porten 25 activitats pastorals diferents entre mans. Vida plenament activa. Li pregunto: “Què? Ja has superat un altre curs?”. I em respon: “Superat, no. L’he viscut. D’altra manera no hauria valgut la pena”. Entès. Certament, no hi ha res com tenir una vida interior plena. A ell no l’he vist mai desbordat.
1 comentari:
No és fàcil viure com el religiós que ens has descrit, Jordi!. Només es pot aconseguir si un està plenament amarat de Déu, és a dir, constantment obert a l'altre/Altre. Només així tota cosa resulta un misteri i un lloc de trobada i no, només, un "tema" entre d'altres (la cosificació de la realitat). Molt bó el post i el testimoni.
att
Publica un comentari a l'entrada