“Me he quedado con tú cara”

Diumenge a la nit estic al sofà i se'm van posant els pèls de punta pel que llegeixo en el relat sobre la persecució religiosa del 36 del llibre que tinc a les mans. I m’he d’aixecar a mirar per la finestra pels crits que sento al carrer. Resulta que els del bar de sota casa són del Madrid. Per tant, semblava que haurien d’estar contents. Però no. Han acabat escridassant-se al carrer. Ja em diràs. Es veu que entre un públic majoritàriament madridista també hi havia culés i algun deu haver fet un comentari poc adient. Total que han acabat a crits al carrer. He pogut veure que la gent del bar tenia seny i que han separat als que han arribat a les mans. Al final els del Barça han marxat perquè l’incident no arribés a més. Però m’ha cridat l’atenció que el qui estava més emprenyat i exaltat era un del Madrid, tot i que acabava de guanyar la Lliga. No parava d’insultar als dos que marxaven amb la cua entre cames i els amenaçava amb el “si te pillo, te mato” i el “me he quedado con tú cara”. Això del futbol -que mai ha estat del meu interès- no ho acabaré d’entendre mai. Però potser si que cal vigilar amb les conseqüències d’excitar les baixes passions. O potser millor que només s'excitin pel futbol.