Sant Cristòfol gloriós

Sempre que vaig en cotxe –de copilot, que no tinc carnet- penso que si no es mata més gent a la carretera és ben bé perquè Déu no ho vol. No he entès mai l’alt grau d’inconsciència i temeritat d’alguns conductors, ni perquè si vas a 120 tothom t’avança. Doncs, bé, aquest cap de setmana, tres bisbes catalans han coincidit a parlar del tema en la seva carta dominical: els arquebisbes Pujol i Martínez Sistach, i el bisbe Sáiz. També hi dedica una editorial del Full Dominical d’alguns bisbats signada pel capellà Josep Lluís Fernández, històric en la pastoral de la carretera i que precisament aquesta setmana va rebre la Creu de Sant Jordi. Per casualitat també m’ha aparegut un escrit sobre el tema de fa dos anys del bisbe Agustí Cortés.

Tot això ve al cas perquè aquest 1 de juliol se celebra la Jornada de la Responsabilitat en el Trànsit. Però, a més, enguany coincideix amb la recent publicació d’un decàleg del bon conductor presentat pel cardenal Martino com a president del Consell Pontifici per als Emigrants i Itinerants. El text va tenir un ressò prou ampli a la premsa, tot i que en alguns casos s’hi traspua un cert escepticisme sobre si tenia alguna relació la conducció amb el cristianisme.

Els estereotips dicten que no és un tema que pertoqui a l’Església, però crec que les conseqüències de la conducció irresponsable ho justifiquen de llarg. Els morts no es poden comparar mai. Però el cert és que en els països occidentals, cada any es produeixen més morts a les carretes que per altres lacres socials com el terrorisme, la violència domèstica, els accidents laborals o per l’assignatura d’educació per a la ciutadania. La implicació pública de la jerarquia en aquest temes és positiva perquè l’apropa a les preocupacions “normals” de la gent, que no són només les que van de cintura cap avall.