A Lleida salten totes les alarmes

Els moviments d’aquests darrers dies al voltant del conflicte de les obres d’art de la Franja han encès totes les alarmes. D’una banda, per la visita que va fer el bisbe Xavier Salinas, administrador apostòlic de Lleida, al cardenal Re, prefecte de la Congregació per als Bisbes, el passat dia 13. I, d’altra banda, pel canvi que ha fet Salinas en l’equip jurídic que defensa els interessos del bisbat de Lleida.

El viatge de Salinas a Roma, tot i que es va presentar com una visita habitual, va estar envoltada de tot tipus d’especulacions -com va passar amb una reunió amb el bisbe de Barbastre-. La roda de premsa que es va fer a Lleida l’endemà no va servir per aclarir les coses. Salinas manté el missatge inicial de que l’administrador apostòlic no ha de tocar res, però alhora va parlar d’un enigmàtic “gest” conciliador, va recordar que les seves facultats són les mateixes que les d’un bisbe residencial, i va interrogar-se sobre el procediment jurídic seguit fins ara. Les declaracions de Salinas que van recollir de la roda de premsa a La Mañana de Lleida i al Heraldo de Aragón no ajuden a entendre si aquest tema va endavant o endarrere. Els periodistes quan no ho veuen clar poden ser molt pesats i es veu que això no va agradar gaire a Salinas que va acabar contestant amb un “i a vostè que li importa”. Com que no vaig estar a la roda de premsa no puc valorar si era pertinent o impertinent, però és evident que per molts somriures que hi posis és un error de comunicació important. I així queda retratat en el video editat a la web de La Mañana [si no el podeu veure podeu descarregar aquest fitxer].

Però al costat de l’ambigüitat del discurs, el canvi en l’equip jurídic del bisbat de Lleida és un fet. Fet que s’ha acabat traduint en una carta duríssima contra Salinas publicada el dia 16 a La Mañana. Mossèn Josep Casanova, un capellà gens sospitós de manca d’ortodòxia, va dimitir com assessor jurídic de la diòcesi fent pública una carta contra Salinas on li expressa el desig de que no s’acabi convertit en un “traïdor”.

Tot aquest cúmul de despropòsits ha portat a posar el crit al cel, entre altres, a Tribuna Catalana i a Església Plural, que també ha fet pública una carta de la presidenta de l’Associació d’Amics dels Museu de Lleida al cardenal Re on li diu que “no enferme más a los obispos como lo ha hecho con monseñor Ciuraneta”.

Si amb Ciuraneta el missatge clar era que ell faria els impossibles per mantenir la unitat del Museu Diocesà, amb Salinas no queda clar a què caldrà avenir-se. I la confusió –en un conflicte on s’hi barreja art, política, religió i sentiments- pot fer molt de mal. Només cal veure que per ara el què s’ha aconseguit és que a Lleida saltin totes les alarmes i que com a resposta s’organitzi una campanya contra Salinas. El tema de Lleida era embolicat, però sembla que encara és possible embolicar-lo més.