Venim a passar-nos-ho bé

Neix a poc a poc el portal i sense cridar CatalunyaReligió.cat. L’11 de setembre com a dia d’aparició no és una data causal perquè les creences d’aquest portal són aquelles que viuen en el món i comparteixen les inquietuds del seu país . Aquest portal és un projecte ambiciós i modest. L’ambició per ser un punt de referència i la modèstia de saber que la última paraula sempre és del lector. Ambiciós per totes les seccions i serveis que desplegarà i modest perquè sabem que no podem fer-ho sense la complicitat i la col•laboració amb la gran diversitat d’institucions religioses que hi ha a Catalunya. Aquest portal no s’entén sense la vitalitat religiosa que també hi ha Catalunya, amb les seves bones i males notícies.

Així comencem. Pedra a pedra, com sempre s’han fet les gran catedrals i les petites ermites. Les properes setmanes podreu anar veient com creix, com s’equivoca, com corregeix i com avança. I, avui és el dia de dir-ho: molt satisfet que tiri endavant. Un goig i una esperança compartida per molts, com el Vaticà II.

Però a més de tot això, venim a passar-nos bé. Aquell “ engendrar alegria” de Pau VI només és possible si les coses es fan gaudint-les. I els qui mourem aquest portal en tenim moltes ganes. Creure no ha de ser avorrit. I el què no podem fer és presentar-nos sempre com una colla d’amargats. Jo, francament, tinc de sort de fer una feina en la que m’ho passo pipa. I això és tot un privilegi. Com el que tindrem els qui iniciem aquest portal.

Publicitat catòlica

Per acabar l’estiu, no us perdeu aquest canal del Youtube.

La cançó de l’estiu III

I més:

La cançó de l’Estiu II

N’hi ha més:

La cançó de l’estiu!

El què es pot arribar a veure a internet. La postulo a cançó de l’estiu. Més coses veurem al setembre. M’encanta el nou i m’enamora el vell.

Poblet i internet

Gràcies a la seva incorporació a la Blocsfera Cristiana descobreixo el primer bloc que conec d’un monjo del monestir de Poblet, Lluís Solà. Farà bona companyia a un referent, l'Oikía del monjo de Montserrat Sergi d’Assís. Montserrat i Poblet, benedictins i cistercens, ja tenen bloc. Sens dubte, els blocs són una bona finestra per irradiar el que es viu entre les parets d’un monestir. A més, aporten oxigen al complex món virtual.

Per ara veig que el bloc del monjo de Poblet recull principalment homilies, articles i xerrades, però sembla que ja s’anima a explicar alguns detalls de la vida del monestir. Com per exemple, el llibre que escolten aquest dies a l’hora de dinar els monjos de l’Abadia de Poblet, el “Jesús” de Pagola.

Difamar no surt gratis

Des de fa unes setmanes he anat rebent a la bústia de correu diversos missatges anònims que circulen contra el bisbe de Vic (per alguns "en contra de" i per altres "sobre el"). Pel que sé, s'han escampat bastant. Després la informació ha estat puntualment recollida en el setmanari El Triangle (un setmanari crític que fa el seu paper però que, com tot, cal llegir sabent molt bé què estàs llegint). Ja vaig veure que començava una campanya per difondre públicament tot allò que durant anys ens han anat explicant sobre el bisbe Romà Casanova.

Finalment, veig que han aconseguit un impacte important a Religión Digital i després a Tribuna Catalana. I automàticament s’ha aixecat indignada la caverna eclesial contra la difamació a l’hereu de la seu de Torras i Bages. Com que tenen algú contra qui disparar, maten al missatger i esplaien la seva retòrica per anar contra els mètodes ells mateixos han utilitzat.

Anem a veure, senyors, no es pot repicar i anar a la processó. Si hi ha qui ha fet del seu esport nacional la difamació i la calumnia anònima i altres no s’han cansat d’aplaudir-los amb el teclat, no tenen cap autoritat per esquinçar-se els vestits ni amenaçar amb qui sap què. Han creat escola, i entre els deixebles sempre en surt algun d’avantatjat.

Hi ha una obvietat que mai s’ha remarcat prou. En època democràtica -on no et poden posar a la presó per dir el que penses si no comets un delicte- s’han denunciat públicament moltes situacions eclesials insostenibles. El més conegut és com es va divulgar el malestar viscut a Barcelona al final del mandat del cardenal Carles. I el que es va fer: signar cartes i documents públics amb noms i cognoms (sabent que en la carrera eclesiàstica no hi ha res més penalitzat que la crítica episcopal) i amb reunions, informes interns i passadissos realitzats amb la discreció necessària. També corrien anònims, però el nunci sap perfectament qui liderava la crítica i què li anaven a explicar els capellans i laics de Barcelona, i el què li deien a la cara.

Això s’hauria de recordar molt bé a l’hora de valorar qualsevol informació que circula per internet. Tots portem l’aigua al nostre molí, però els qui vivim de signar articles no ens surt gratis mentir i difamar. A altres si. Per això, espero no suposar massa si suposo que encara podem confiar en la intel·ligència i la capacitat de discernir dels qui els hi ha tocat servir a l’Església en el seu govern pastoral. Perquè també és veritat que si més bisbes s’haguessin dedicat a distanciar-se dels catòlics que només saben ser-ho a hòsties, no hauríem arribat aquí.

Sincerament, dilluns ho pensava en el funeral del bisbe Carrera. No vaig poder evitar un cert regirament d’estómac quan veia el seu fèretre envoltat d’algunes mitres que l’havien fet patir tant. I també pensava que ell mai els hi hauria llençat la primera pedra, ni hauria amagat la mà. Segurament per això seria bisbe.

Però això no vol dir que no tinguem dret a esperar que, a qui correspongui l’autoritat, comenci a expulsar als mercaders del temple enlloc d’intentar fer-hi negocis. Que no esperin que els toqui el rebre per posar-se les mans al cap.

Pels segles dels segles

M’arriba per segones que l’Oriol Domingo de La Vanguardia ha obert finalment un bloc. I no m’avisa perquè em prepari! Ara si que tinc competència de veritat. Benvingut al club.

Psicologia i sociologia de la Blocsfera Cristiana

M’ha fet gràcia veure que la versió del bloc del Ramon Bassas en castellà que té a El País la pots seguir com a amic, com a ídol o com a fan. Estic dubtant a quina apuntar-me. Sigui com sigui, és altament recomanable per a tots els qui llegiu blocs i sou de missa l’aportació que ha penjat sobre la Blocsfera Cristiana. El més interessant està al final. En certa manera, els dos darrers capítols són un anàlisi d’urgència sobre la psicologia dels blocaires i la sociologia de la xarxa. La idea més remarcable és la dels blocs com a espai emocional. Crec que seria una bona explicació de l’èxit d’un dels gran blocs que hi ha la Blocsfera Cristiana, Oikía.

Una setmana i un dia de la trobada de blocaires

Per altres coses, m’ha anat passant fer una valoració de la trobada de blocaires cristians. Però, avui, com que ja l’ha fet l’Eloi Aran, m'estalvio la feina. A més, ja em va tocar parlar-ne al programa Església Viva del bisbat de Girona que s’emet a les emissores locals, a la COPE Girona i a Ràdio Estel. [mp3]

Només comentar quatre dades d’una radiografia aproximada de l’estat de la blocsfera que vaig preparar per la trobada. Avui ja no val, perquè aquesta setmana hem incorporat vuit blocs d’Església Plural i en tenim pendents d’incorporar-ne un parell més. En tot cas, les dos dades que es poden comentar és que entre tots els blocs acumulen unes 50.000 visites al mes, 10.000 de les quals passen pel portal de la Blocsfera Cristiana, que pel trànsit a internet en català no està malament. I, el més important, que entre tots els blocs s’està produint una mitjana de 400 articles al mes. Això li dóna ja categoria i diversitat comparable a qualsevol publicació cristiana.

La blocsfera avança

La blocsfera cristiana és font de feina però sobretot d’alegries. En aquest moment està a unes 300 visites diàries, que fan unes 10.000 al mes. Per això hem volgut començar al setembre rentant-li cara. Aquest dijous pengem un nou format. L’objectiu és fer-la una mica més “apanyadeta” gràficament, però sobretot, facilitar l’accés més àgil als blocs: a cada pantalla se’n veuen més. D’altra banda els hem agrupat en grups de quinze perquè trigui menys a carregar-se la pàgina. El que es manté és que l’ordre el marca el ritme d’actualització del blocs: els darrers (a actualitzar el seu bloc) són els primers.

I avança i creix perquè dels quinze inicials del març, ara hi ha més de trenta blocs i estem en espera d’incorporar-ne alguns més en pocs dies.
Aquest canvi coincideix amb un canvi forçat de data de la I Trobada de blocaires cristians. Per problemes d’agenda hem hagut d’anular la convocatòria del 13. La trobada l’hem traslladat al 27 de setembre. Es manté el lloc i l’hora, els continguts i les intencions que vam anunciar. De 18’30h a 20’30h a la seu de Cristianisme i Justícia de Barcelona (c/ Roger de Llúria, 13). Disculpeu-nos els qui ja us ho havíeu arreglat per venir. Ens sap greu però no ho hem pogut fer d’una altra manera. No es pot arribar a tot.

I sap greu canviar de data perquè la convocatòria de la trobada va tenir ressò en alguns mitjans com Flama (on cal aclarir que la convocatòria la fem conjuntament i de forma espontània l’Eloi Aran, el Ramon Bassas i jo) i aquesta notícia que va sortir al Diari de Girona a finals d’agost.

Tothom serà benvingut, blocaires i lectors malalts de blocs.

Del virtual al presencial. Trobada de blocaires cristians.

NOTA: la data anunciada finalment s’ha canviat pel dijous 27 de setembre tal com s’anuncia en aquest post.

Finalment aquest dilluns al matí amb l’Eloi Aran hem tancat els serrells per convocar la primera trobada de blocaires cristians. Serà el dijous 13 de setembre de 18’30 a 20’30 hores a la seu de Cristianisme i Justícia de Barcelona (c/ Roger de Llúria, 13). Com veieu no som supersticiosos.

Ens ha semblat que almenys en una primera trobada l’interessant serà compartir l’experiència de tenir un bloc cristià a la xarxa. Per això, farem un format de seminari en una sala on disposem de projector i connexió a internet. Començarem amb tres breus introduccions de 7 o 8 minuts cada una per centrar el tema. La proposta és:

-que a mi em toca fer una breu radiografia dels blocs cristians que hi ha ara a la xarxa;

-que demanarem al Ramon Bassas com a “avi” dels cristians blocaries una visió una mica més teòrica sobre els blocs com a eina de comunicació (de fet, potser encara no ho sap que li demanarem);

-i que l’Eloi farà una motivació al diàleg plantejant les qüestions que poden ser interessant de compartir, com per exemple: les motivacions per fer un bloc; la utilitat dels blocs, pròpia i pels qui els llegeixen; els blocs com a eina per parlar i difondre l’experiència cristiana; i el feed-back o impressions que recollim del què fem.

La trobada està pensada pels qui estem fent un bloc però no és exclusiva ni tancada a ningú. De tota manera, els qui us hi animeu comuniqueu prèviament la vostra presència. Estem pensant en un seminari per 20 o 25 persones per facilitar el diàleg i ens anirà bé saber si la resposta d’assistència demana una ampliació de la proposta o si serà millor que ho reduïm a que l’Eloi i jo anem a fer un cafè. Veurem que en sortirà i si, almenys per un dia, fem el salt del contacte virtual al presencial.

Més Església Plural

El col·lectiu Església Plural acaba d’obrir públicament la seva nova web. Ho destaco perquè m’ha sorprès la feinada que han fet. Francament, el contingut de la web –a més de la inversió tècnica- demana un esforç important de redacció i s’apropa bastant a un diari digital, que cal valorar més si es té en compte que està fet per una entitat i no per una empresa.

Església Plural és una d’aquelles entitats que si no existís s’hauria d’inventar. I no ho dic perquè estigui d’acord en tots els seus arguments. Al meu modest parer, algunes vegades crec que es passen dos o tres parades. Però és només una opinió. L’important és que a Catalunya ocupen un espai de presència pública que no ha pogut aconseguir cap altra entitat eclesial d’allò que en diuen progressista. Aquest és el seu mèrit i el que ningú els pot discutir.

Me’n vaig

Me’n vaig a Roma. Hi serè fins el dimecres en una trobada per celebrar els 60 anys de Pax Romana. Es farà una jornada sobre l’aportació de la Santa Seu i de l’Església en el procés de mundialització. Hi intervenen personatges rellevants de la cúria vaticana com Renato Martino, president del Pontifici Consell de Justícia i Pau, Josef Clemens, secretari del Pontifici Consell de Laics, Pietro Parolin, sotssecretari per a les relacions amb els Estats de la Secretaria d’Estat, i Federico Lombardi, portaveu de la Santa Seu.
També hi anirem una considerable delegació catalana de Centre d’Estudis Francesc Eiximenis i del Moviment de Professionals Catòlics, els grups catalans federats a Pax Romana. Entre els ponents, intervindrà Eugeni Gay, Salvador Pié, Josep Maria Carbonell, Manel Manonelles, Núria Sastre i Santiago Ripoll. Déu n’hi do.

Dimecres la trobada acaba amb l’assistència a l’audiència papal del dimecres. No se que m’he de posar o si he de cridar coses com “Viva el papa!”, o “Benedicto, amigo, Pax Romana esta contigo!”. Si puc us ho explicaré des d’allà, i, si no, quan torni.

Per aquests dies us suggereixo el programa de Ràdio del bisbat de Girona on vam compartir tertúlia sobre els blocs cristians amb l’Eloi Aran i l’Elies Ferrer. En aquesta pàgina es pot escoltar el programa d’aquest diumenge 20 de maig. Per cert, perquè no tots els bisbats catalans fan un modest programa de ràdio setmanal que es pot col·locar sense cap problema a la majoria d’emissores locals de la diòcesi?

La blocsfera com a lloc teològic?

Una mica atrapat de feina avui només puc enviar-vos a aquesta proposta de l’Eloi Aran. N’hi ha per pensar-hi una estona. A més, sabreu que vaig fer dimecres (si és que algú li interessa).

La blocsfera és notícia

Diumenge passat el diari El Punt es feia ressò de l’aparició dels blocs cristians a la xarxa. Una presència que amb pocs mesos es reflecteix en més de 30 blocs. Aquests dies, a la Blocsfera cristiana n’estem incorporant un o dos cada setmana. Aviat els haurem de començar a presentar agrupats per temes perquè siguin més accessibles. Una de les coses que em semblen interessant és que aquest mitjà permeti una presència més visible de totes les diòcesis catalanes i que no quedi tot tapat per Barcelona. Ja hi ha blocs on es pot seguir el que passa a Solsona i a Lleida. La setmana vinent ja en tindrem un de Sant Feliu. A veure si amb pocs mesos podem tenir a l’abast d’un click tota la Tarraconense.

La blocsfera cristiana, en marxa

Un blocaire té la idea, un altre té l’estructura per posar-la en pràctica i mantenir-la, i un tercer facilita la persona amb els coneixements tècnics necessaris. No havia entès mai gaire això que expliquen els experts en organització sobre el treball en xarxa i de la productivitat que genera. Però després que l’Eloi Aran proposés la idea, l’entoméssim a Foc Nou, i el Ramon Bassas ens posés en contacte amb la persona adequada, ahir vam poder penjar la blocsfera cristiana. S’hi pot accedir des a l’adreça http://www.focnou.com, ja que l’hem convertit en el portal de la revista.

Allà hi podreu trobar tots els blocs cristians de la xarxa, amb l’actualització del darrer post que han penjat i accedir-hi directament. A dalt de tot hi trobareu sempre la darrera novetat. Hem començat amb una quinzena però està obert a incorporar tots aquells blocs de cristians catalans que anem trobant o que ens escriguin. Així ho expliquem en la nota de premsa.

La idea és visualitzar i facilitar l’accés en una sola pàgina de la diversitat dels cristians catalans que volen fer la seva aportació a la xarxa des de temàtiques ben diferents. Si va creixent molt suposo que haurem de fer algunes millores tècniques i agrupar-los per temes, però per ara, ja ho tenim en marxa. Feu-ho córrer. Avui a Flama.info surt a bombo i platillo.

Doncs ja tenim bisbe amb bloc: Traserra

Dilluns preguntava perquè no hi havia cap bisbe amb bloc. Un comentari de l’Eloi Aran em va alertar que n’havia trobat un. I és un cardenal, l’arquebisbe de Boston, Seán O’Malley, amb bloc actiu des del setembre de 2006, pocs mesos després de ser creat cardenal. Avui, un altre blocaire, el Josep Àngel Colomés ens anuncia que el bisbe de Solsona, Jaume Traserra, ha obert el seu bloc. A veure què ens anirà explicant. Potser finalment podrem saber què pensa el bisbe Traserra.

I un bloc d'un bisbe?

Fa pocs dies l’Eloi Aran em va fer notar la nova presència a la xarxa de dos seminaristes. L’Elies Ferrer de Girona amb un nom italianitzat Allegro giusto, i Magí Mejías de Tarragona amb The Magí's piece on the net (enlloc he sabut trobar una justificació sobre aquests títols). Tots dos són de seminaristes que estudien a Barcelona en el seminari interdiocesà i han arrencat fa pocs dies.

Sembla que s’han convençut de la importància testimonial que poden tenir els blocs. Per això, amb l’Eloi, vam comentar que després dels seminaristes estaria bé que algun bisbe s’animés. De fet, els bisbes sempre es queixen de que els periodistes només destaquem el que ens interessa de tot el que diuen i que fan moltes coses bones que no se saben. Segur que en la seva agenda setmanal tenen moltes experiències que voldrien compartir amb la resta de la diòcesi. Tampoc és tanta feina escriure dos o tres notes cada setmana i penjar la carta dominical i algunes homilies. I segur que tots tenen un secretari eixerit que pot ser l’encarregat de penjar les seves notes a la xarxa. Doncs estaria bé que un bisbe català fos el primer. Jo no en conec cap altre que fins ara ho hagi fet.

La blocosfera eclesial

Aquest cap de setmana no he treballat, però diumenge abans d'anar a dormir faig una pentinada a la xarxa. Em trobo un comentari i un bloc interessantíssim de l'Eloi Aran sobre els blocs de gent d'Església. Llegiu-lo.