La cançó de l’Estiu II
N’hi ha més:
-
dijous, 13 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El meu bloc actual
Subscriu-te
Montserrat
Vaticanisti
-
Su Gesù che non risponde alle accuse tanto che Pilato ne rimane stupito - Your browser does not support the audio element.Fa 1 setmana
-
C’è un libro che da solo vale più del Sinodo. È di un vescovo, ed è sulla castità - > Italiano > English > Español > Français > Tutti gli articoli di Settimo Cielo in italiano * In Vaticano il Sinodo volge alla sua fase finale, che poi fin...Fa 1 any
-
A Calcata, dove nasce e si coltiva la creatività - Mi sono chiesto più volte perché pittori, scultori, grafici, musicisti, attori ed anche architetti (fra questi Paolo Portoghesi) abbiano scelto di vivere a...Fa 3 anys
-
-
-
-
Dades personals
- Jordi Llisterri i Boix
- Barcelona, Catalunya, Spain
- Sóc periodista i director de CatalunyaReligio.cat. Faig de corresponsal a Catalunya de la revista Vida Nueva. Llicenciat en Ciències de la Comunicació a la UAB, em dedico a la informació religiosa des de principis dels anys 90. Vaig treballar gairebé dotze anys al programa Signes dels Temps de TV3, vaig formar part de l’oficina de premsa del Concili Tarraconense de 1995 i vaig col•laborar dos anys a l'Avui. He estat, fins el febrer del 2001, director de la revista Foc Nou i vaig ser gerent de la seva editorial, que també publica El Ciervo i Dialogal. El 2005 vaig publicar el llibre Les ferides de l’Església catalana (Columna). Del 2005 al 2010 vaig col•laborar amb la Síndica de Greuges de Barcelona. Actualment formo part del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona , integrat a Pax Romana. Estic casat i tinc tres fills.
Posar-hi música
Des d"aquí es fan els cardenals
Sala de descompressió
3 comentaris:
Per al Jordi.
Si mires el video original penjat a Youtube veuràs que porta aquesta explicació: "my conversion from a protestant to a catholic".
M'hi jugaria el dit petit de la mà d'esquerra que aquest video està fet des de la vivencia de la fe típica dels USA que per a un europeu més o menys il·lustrat pot resultar certament xocant. El mes de maig vaig ser a Atlanta i vaig assistir parcialment a una eucaristia catòlica dominical i em vaig sentir com que si estigués a l'Espanya dels anys seixanta (l'Església plena de matrimonis joves amb fills petits per exemple), però tot estava organitzat d'una forma molt digna i al capdavall això és el que compta.
I musicalment parlant perdona però no hi ha color. L'altre post no mereixia ni valorar-lo musicalment, i aquest en canvi és una sintonia més que digna.
Jordi, tens tota la rao. No hi ha res com tenir lectors intel.ligents. Bon estiu.
Dime con quien andas y te diré quien eres".Una dona que no es intel.ligent per lo que es veu.
Publica un comentari a l'entrada