-
diumenge, 30 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El meu bloc actual
Subscriu-te
Montserrat
Vaticanisti
-
Un ultimo abbraccio a Carlo di Cicco amico di una vita - Carlo di Cicco – collega e amico al quale abbiamo dato stamane l’ultimo addio nella chiesa di San Giovanni Bosco al Tuscolano. Nei commenti il mio ricordo ...Fa 1 dia
-
C’è un libro che da solo vale più del Sinodo. È di un vescovo, ed è sulla castità - > Italiano > English > Español > Français > Tutti gli articoli di Settimo Cielo in italiano * In Vaticano il Sinodo volge alla sua fase finale, che poi fin...Fa 5 mesos
-
A Calcata, dove nasce e si coltiva la creatività - Mi sono chiesto più volte perché pittori, scultori, grafici, musicisti, attori ed anche architetti (fra questi Paolo Portoghesi) abbiano scelto di vivere a...Fa 3 anys
-
-
-
-
Dades personals
- Jordi Llisterri i Boix
- Barcelona, Catalunya, Spain
- Sóc periodista i director de CatalunyaReligio.cat. Faig de corresponsal a Catalunya de la revista Vida Nueva. Llicenciat en Ciències de la Comunicació a la UAB, em dedico a la informació religiosa des de principis dels anys 90. Vaig treballar gairebé dotze anys al programa Signes dels Temps de TV3, vaig formar part de l’oficina de premsa del Concili Tarraconense de 1995 i vaig col•laborar dos anys a l'Avui. He estat, fins el febrer del 2001, director de la revista Foc Nou i vaig ser gerent de la seva editorial, que també publica El Ciervo i Dialogal. El 2005 vaig publicar el llibre Les ferides de l’Església catalana (Columna). Del 2005 al 2010 vaig col•laborar amb la Síndica de Greuges de Barcelona. Actualment formo part del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona , integrat a Pax Romana. Estic casat i tinc tres fills.
Posar-hi música
Des d"aquí es fan els cardenals
Sala de descompressió
2 comentaris:
Jordi; per a molts, la religió és com "la guerra de les galàxies", sobretot en llocs tan reculats i tan poc amics com els Estats Units d'Amèrica. L'humil mestre de Galilea tornaría a la Passió, sense pensar-s'hi dues vegades.
Una de les característiques de la cultura "made in USA" és que són els reis del show, i això sens dubte val per a la religió i tot.
Amb això jo em sento una mica més europeu, i els shows m'estimo més veure'ls per exemple al camp del Barça (no sóc habitual dels estadis de futbol, i vaig anar al Gamper i certament la cerimònia de presentació de l'equip sembla una litúrgia amb tots els ets i uts)
Publica un comentari a l'entrada