dijous, 3 d’abril del 2008

La inquisició contra Marina


El xerrada anunciada al programa era: “La responsabilitat dels mitjans de comunicació públics i privats, a càrrec del Sr. José Antonio Marina, professor de filosofia”, dins de les jornada Per uns mitjans de qualitat, plurals i independents organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Pregunta del públic a Marina: “Vostè creu que un llibre de text pot dir que la unió d’un home amb un altre home se’l pot anomenar matrimoni? Per que el matrimoni no és...”. Quan inicia el seu discurs sobre que és el matrimoni, Marina el talla per recordar que una cosa és el que creu cadascú i una altra és explicar el que diu avui l’ordenament jurídic espanyol. I el moderador intervé per recordar que aquest tema no té res a veure amb la jornada ni amb la intervenció del ponent. El senyor del públic m’ha semblant que després ha desaparegut de la sala.

Em comenten que l’escena es repeteix en diverses intervencions públiques de Marina, per recordar-li la seva implicació en la redacció d’un manual d’Educació per a la Ciutadania. Com si fos un pecat. És a dir, que li han muntat una persecució inquisitorial. Suposo que això és el que alguns han entès que ha de ser la presència pública dels cristians. Són així. El que ha aconseguit l'interrogador d'avui és que el públic quedés al·lucinat.

1 comentari:

Silveri Garrell ha dit...

Acabo d'entendre que l'interrogador del Sr. Marina, aquest senyor que s'aixeca del públic i l'increpa sobre matrimonis homosexuals, és QUI ha "alucinat" a tota la concurrència. Un cas semblant em va passar a mi en una reuniò política, vaig prendre paraula criticant els gaimonis i el públic va quedar bocabadat, i al final per poc m'apedreguen. Clar, fer de testimoni es paga car, de testimoni d'Aquell de la creu.