dijous, 24 d’abril de 2008

Bisbes i cardenals contra el cardenal Sistach?


Avui farem una mica de propaganda de la caverna. No ho hauria de fer perquè aquesta gent quan els critiques trempen i poden agitar tots els seus fantasmes però... anem a portar-los unes quantes visites. El cas és que fa uns dies el ja citat portal de Jiménez Losantos va posar en marxa l’espai Religión en Libertad (sic), com una alternativa al més plural Religión Digital. Res a dir. Estem en un país lliure, gràcies a Déu i no sempre gràcies als qui parlen de llibertat.

Però a poc a poc Religión en Libertad ha anat destapant la nòmina de col·laboradors. Confesso la meva ignorància sobre aquest ambient i la majoria no sé ni qui són (els teniu a la foto). Però destaca com a fixe l’arquebisbe emèrit de Pamplona Fernando Sebastián i avui veig que hi apareix el cardenal Ricard Maria Carles. Però el més curiós és que com a comentarista fixe hi ha incorporat un bloc anònim que té com a principal missió carregar-se al cardenal Martínez Sistach. Entenc que amb les misèries de la gent s'hi vulgui fer negoci (per això han creat el portal) en un país on les revistes del cor són les més venudes i on que els programes més vistos a la tele no són precisament els debats culturals. Però cal recordar, les regles del joc de qualsevol espai de comunicació. Molts mitjans de comunicació publiquen textos sense firmar, però això no vol dir que els textos no tinguin pare: s’entén que els editors de mitjà es fan responsables d’aquell contingut. Però no només això, sinó que a Religión en Libertad el presenten a “bombo i platillo” com la gran revelació de la temporada, una mena de “Aquí hay tomate” eclesial.

I de quins continguts estem parlant? Doncs del que escriuen uns (dos o tres? 200?) suposats capellans que diuen que són tan fidels a la Santa Mare Església que la seva distracció preferida és posar a parir el seu arquebisbe. Tampoc sé quina mania especial li tenen al rector del Seminari de Barcelona, però crucificar-lo deu ser una nova fórmula per animar la pastoral vocacional. Com anar contra qualsevol altra iniciativa eclesial que aixeca el cap, no fos cas que funcionés el que ells no dominen. I es veu que hi gasten moltes hores, i que hi ha gent que hi perd molt de temps, com si no hi hagués molta feina a fer a Santa Coloma de Gramenet, posem per cas. I el més gros és que ells mateixos expliquen els motius de tanta dedicació i perquè Barcelona s’ensorra: perquè l’arquebisbe Sistach no els va donar els càrrecs que ells volien. I ho fan des de l’anonimat per no arriscar-se a fer carrera en el futur i perquè el què diu un sembli que ho digui tot el bisbat. Després ho vesteixen amb tota la parafernàlia ideològica que els convé i si els critiquen diuen que estan perseguits mentre són ells que hi ha volgut instal·lar la Gestapo i la delació a la diòcesi. Tota una lliçó pels progrés que es consideraven experts en la crítica a la jerarquia. Ja ho diuen, que qui no té feina el gat pentina (ofereixo gratis aquesta nota perquè puguin denigrar-me, felicitar-me, amenaçar-me o inspeccionar la meva vida anònimament els propers dies).

El cas és que és veritat que quan comparteixes tribunes et pots trobar companys de viatge inesperats. Diuen allò que la política fa estranys companys de llit, però es veu que política eclesial encara els fa més surrealistes. Doncs bé, aquí és on les coses comencen a no quadrar. Un mitjà que s’apunta i assumeix una campanya anònima contra un cardenal de l’Església catòlica, és el lloc on anar predicar? Ho aproven i aplaudeixen Sebastián i Carles? O Rouco, el gran protector de Losantos contra la opinió de Sistach i d'altres bisbes? Els sembla bé la rellevància pública que es dóna la inquisició que sense llicència eclesiàstica han volgut muntar a Barcelona? No ho han vist o és que hi ha una pinça de bisbes i cardenals contra Sistach? No m’ho hauria imaginat mai.