dissabte, 12 d’abril de 2008

De què serveixen els papers


Escoltant Federico Mayor Zaragoza quan llegia la Declaració de Montserrat sobre Religions i Construcció de Pau, sincerament, vaig pensar que no deia res que no haguéssim sentit cinquanta vegades. Que les religions han de contribuir a la pau. Firmat per uns o per altres no és el primer document interreligiós que diu el mateix.

Jo mateix em vaig corregir després. Primer perquè mai és sobrer repetir-nos allà on volem arribar. I després perquè la signatura d’aquest paper també és l’excusa perquè persones de móns diferents es trobin i parlin i que dinin colze a colze en una mateixa taula l’abat de Montserrat, Mohammad Khatami i l’exrabí de França. Compartir un àpat apropa més que mil documents, encara que el menú compartit hagi de ser de peix i verdura i canviar el vi per suc de taronja.

3 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Em fa el presentiment de que l'Abat és devia treure la creu pectoral quan dinaven per no excitar al Hatami, i segurament que tots devien menjar amb gasosa sense vi, també per no ofendre al representant de l'Islam.

teresa i m.àngels ha dit...

Recordo la cloenda del Parlament de les Religions que es va fer a Barcelona en el marc del Fòrum de les cultures. També hi va parlar el Mayor Zaragoza. M'agradava el que sentia, i la meva mare, al meu costat, em va xiuxiuejar: "Teresa, tot això són només paraules". Jo també em vaig quedar una mica incòmoda de pensar que coses tan necessàries en el nostre món es quedéxxin només en això, paraules que s'emporta el vent. Potser volem fets ara i ja, i això és molt més difícil. Teresa

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Garrell, sóc testimoni ocular que cap de les dues coses que dius són certes.
Cafezoom, el que deia: millor que es trobin i parli que ni es trobin ni es parlin. Mayor Zaragoza explicava el seu sentit utòpic al final d'aquesta entrevista: http://www.tv3.cat/videos/365419