diumenge, 8 de juliol del 2007

No és el llatí, és el ritual



Aquestes dies a la redacció de Foc Nou comentàvem amb el Joaquim Gomis que esperàvem que la presentació d’aquest dissabte del Motu Proprio de Benet XVI sobre la missa aclarís definitivament el tema. Però no. A tot a arreu surt que el papa ressuscita la missa en llatí. Doble error. I en alguns que és la missa on es parla dels pèrfids jueus. Triple error.

Primer error perquè la missa també ara es podia fer en llatí, igual que en català, en castellà, en finès, en zwagili o amb el llenguatge dels signes. De fet, la “versió original” de la missa que avui es fa a les parròquies és el llatí, idioma "oficial" de l'Església catòlica. El ritual actual, el de Pau VI, aprovat el 1970 després del Concili Vaticà II, és el que va permetre que el ritual es traduís a qualsevol llengua. La confusió sobre la llengua és que l’anterior ritual, el de Pius V, només permetia fer la missa en llatí, per això s’equipara a “la missa en llatí”. Podríem dir que no és tracta de la mateixa pel·licula doblada; són dues pel·lícules diferents: una és tan antiga que només es pot veure en blanc i negre, i l'altra estem acostumats a veure-la en colors però també es pot veure en blanc i negre si es mira en una tele vella. I, segon error, l’anterior ritual, el de Pius V, no s’havia prohibit ni derogat. El que passava fins ara és que calia la petició dels fidels i el permís especial del bisbe per utilitzar-lo. I això és que ha canviat ara Benet XVI, ha liberalitzat l’ús d’aquest ritual en blanc i negre.

Així ara a qualsevol parròquia es pot optar per utilitzar (en la llengua que sigui) el ritual actual com a “forma ordinària”, o optar per l’anterior, fill del Concili de Trento i actualment vigent en la darrera revisió que va fer Joan XXIII on es van eliminar les referències antisemites (Tercer error sobre el qual a Zenit trobareu una completa explicació).

Per tant, amb aquesta lògica, aquest canvi no hauria de suposar cap daltabaix. Si sempre hem defensat un cert liberalisme amb el ritual ordinari, tampoc ens hauria de molestar la pluralitat de rituals vigents si hi ha gent que si sent més còmoda. Però és evident que algun problema hi ha d’haver quan el Motu proprio de Benet XVI ve acompanyat d’una carta als bisbes per aclarir que això “no posa en dubte” la reforma litúrgica del Vaticà II i que la proposta vol unir (acostar als lefrevristes) i no dividir (visualitzar en la litúrgia que hi ha uns catòlics tridentins i uns catòlics conciliars).

Doncs esperem que tingui raó perquè sembla que ell mateix tampoc n’està segur del tot. Al final de la carta recorda que el paper del bisbe serà “el de vigilar perquè tot es faci amb pau i serenitat” i els convida a “escriure a la Santa Seu un informe sobre les vostres experiències tres anys després de que entri en vigor aquest Motu Proprio. Si sortissin a la llum dificultats serioses es buscaran vies per trobar el remei”. Això té de positiu que el papa és conscient, com es veu en la carta de presentació, dels recels i problemes que pot generar aquesta liberalització i s’obre a rectificar el que calgui. Però si hi ha aquests perills potser caldria calibrar millor si valia la pena córrer un risc intern en el món catòlic per fer un gest d’acostament amb els lefrevristes, que no deixen de ser una minoria. Si cal córrer riscos per la unitat dels cristians, potser seria millor que fos per apropar-se al món ortodox i al protestant.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

En canvi, no s'ha fet res per apropar-se als capellans de la parròquia de San Carlos Borromeo de Madrid. Els lefevristes són més importants? Perquè vulguin llimar les diferències cal que els diferents siguin retrògrads?

Jaume de Marcos Andreu ha dit...

Tot el que serveixi per tornar-li el poder a la gent, i treure-li als bisbes, hauria de ver-se com a positiu, independentment de si això agrada a uns o als altres: que l'Església Catòlica sigui dels seus creients, i que s'hi quedi qui vulgui.

ERMITA EN XARXA ha dit...

Gràcies per aquesta explicació tan entenedora! A vegades els mitjans de comunicació aconseguiexen fer-nos creure el que volen explicant mitges veritats! Com ha passat en aquest tema.

ERMITA EN XARXA

Anònim ha dit...

Jordi,

Com és que et llegim primer en castellà i després en català?

JMC

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

JMC, no. És al revés. Sempre escric en català -perquè és amb la llengua que sé escriure millor- i després tradueixo: http://traductor.gencat.cat/. Fins i tot en funció del temps que tinc, l'interès del tema, o les ganes, algun post no l'he traduït al castellà. El que passa és que a vegades faig correccions posteriors i això modifica la data o l'hora del post. També pot ser que algun dia m'inspiri algun text en castellà. El dia que passi ho faré al revés sense cap problema. Igual que tothom pot començar a llegir per on li sembli bé.

Grup Naí ha dit...

Responent al comentari del Jaume cal dir que la trampa és justament creure que es dona més poder als laics en detriment del clergat i dels bisbes. En realitat no és així, el que es fa és afeblir l'autoritat de les esglésies locals (presenciada en el bisbe) per enfortir el ja excessiu centralisme vaticà. Per això es permet que els fidels se saltin l'autoritat episcopal i puguin acudir directament a la vaticana. És una pèrdua de col·legialitat que és l'estructura bàsica de l'Església.

Jesús del Grup Naí.

Anònim ha dit...

Trampa? Si hi ha trampa és que hi ha algún trampós, no?

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

O un humil pecador, com totes les ànimes que peregrinem per aquesta terra.

Anònim ha dit...

Evidentment, Sr. Llisterri, però no és vostè qui fa servir aquest vocabulari (l'ús del qual mai és casual) ni el seu ni en els altres blocs en que intervé.