dimarts, 17 de juliol de 2007

Però val o no val el missal de Joan XXIII?



Potser és buscar tres peus al gat, però la resposta cada vegada la veig menys clara. Després d'un primer post, vaig apuntar el tema en un altre post i la pregunta reapareix. No només per una qüestió jurídica, sinó ideològica. La doctrina oficial insisteix en que el Vaticà II va ser concili de reforma i no de trencament. Per tant, la reforma litúrgica hauria de ser conseqüència d’això: després del concili no es fa una missa diferent a l’anterior, és la mateixa d’una altra manera. Igual que el missal de Joan XXIII no és una variable del Pius V: és el missal romà reformat. De fet, el 1969 Pau VI a la Constitució Apostòlica Missale Romanum presenta el nou missal fruït del Concili com una "revisió" de l'anterior.

Arran d’aquest comentari em contesta el Jesús Manuel Martínez del Grup Naí. Ho repeteixo aquí pel seu interès:

“Segons el dret quan una llei és promulgada (és a dir publicada a l'Acta Apostolicae Sedis) significa que ha d'entrar en vigor passats tres mesos (c. 8 del Dret Canònic) aleshores la llei anterior o queda abrogada o derogada c.20. Abrogada és quan la llei anterior deixa de tenir cap vigència, resta revocada sencera (segurament perquè entraria en conflicte amb la nova norma). Derogada significa que la nova llei és una modificació, reforma... de l'antiga en alguns punts i per tant no s'elimina l'antiga sinó que es modifica.

“Per tant, la trampa és que sí que es pot dir que no es va revocar l'antic ritus; no és cap mentida; senzillament es juga amb el llenguatge jurídic. No es va revocar, però es va modificar i en el moment que entra en vigor la modificació és aquesta la que resta en vigor. És a dir, s'ha d'aplicar l'Antic Ritual? Sí, però amb les modificacions promulgades per Pau VI que són les que estan vigents.

“Si es vol tornar al Ritual Tridentí per a ser correctes des del dret caldria fer una nova modificació de la norma que derogués l'anterior, i per a fer-ho caldria un document jurídicament igual, és a dir una altra "Constitució Apostòlica". En canvi el que s'ha fet és senzillament dir que no cal aplicar les modificacions establertes per Pau VI (jurídicament coix) i promulgar-ho amb un "Motu propi" que no té la mateixa alçada que una Constitució Apostòlica.”

Després d’escriure això el Jesús diu que se’n va prendre un paracetamol i que potser és millor que consulti algú altre. Té raó que és ben complicat.

Truco a un canonista i li sorprèn el plantejament. Certament el missal de Pau VI es va entendre com un missal nou i per això s’ha creat aquesta imatge de dos missals diferents. I de fet, des del 1984 està oficialment permès l’ús de l’anterior missal. Per tant, el problema no és la pregunta, sinó que potser s’hauria d’haver contestat abans de reautoritzar-ne l’ús. Diu que hi pensarà.

Si estiro el tema és perquè el primer comentari que em va arribar sobre això no era de cap ignorant ni de cap boig litúrgicament parlant. Per afegir més confusió, veig que la Constitució sobre la Sagrada Litúrgia del Vaticà II (màxim rang de legal), deixa clar en el número 3 que els seus principis afecten a tots els ritus, però especialment al Romà. I el número 4 a més aclareix que tots aquest ritus (inclòs el Romà) han de ser revisats “tenint presents les circumstàncies i les necessitats d’avui”, és a dir les que anuncia el Concili. S’han de refer perquè s’ajustin a la reforma conciliar. Desconec si s'ha aplicat en altres ritus. En el que si que mai no hi hagut cap problema és en fer la missa en llatí, però seguint el missal romà de Pau VI.

Potser és una collonada, però jo no veig clar que es pugui recuperar tan alegrement la missa tridentina, excepte si l’argument és perquè el papa ho diu o per fer contents els tradicionalistes. Però si és això segon -que a mi no em semblaria malament- llavors també es podrien oficialitzar les innovacions litúrgiques de Sant Carles Borromeu d’Entrevías.

Ho deixo en mans dels qui hi entenen.

PD: Molt interessant l'article que a través de Flama he vist que ha penjat monsenyor Pere Tena a la web del bisbat de Barcelona. És una ampliació del què deia diumenge a La Vanguardia

6 comentaris:

Jesús Manuel Martínez ha dit...

Penso que el tema és força greu i pot tenir implicacions realment preocupants.

Tot allò de bo que tenia el ritual fruit del Concili de Trento (s.XVI) i del que va modificar algunes coses, el 1962, JOAN XXIII va quedar recollit en el nou ritual promulgat per Pau VI seguint els mandats del Concili Vaticà II i que no respon només a una qüestió formal sinó a tota una teologia, eclesiologia, espiritualitat... la pregunta seria: en què ha canviat la teologia, l'eclesiologia i l'espiritualitat establertes pel Vaticà II?

Si la pretensió és l'acostament als lefevristes i als integristes, no veig massa el sentit ja que la demanda que fan és l'anulació del ritual de Pau VI i l'anulació del Concili Vaticà II. Potser aquest motu propi és l'avantsala d'altres decisions que segueixin aquest camí restaurador (unificar la litúrgia, i la teologia que sempre hi ha al darrera, cap a una línia específica). Això crea un problema gravíssim: a qui haurem de seguir al papa o al Concili? No s'està estirant massa la corda en aquest sentit?

A la carta explicativa enviada a les conferències episcopals i als bisbes es pot llegir: "[...] se demostró pronto que no pocos permanecían fuertemente ligados a este uso del Rito romano que, desde la infancia, se les había hecho familiar. Esto sucedió, sobre todo, en los Países en los que el movimiento litúrgico había dado a muchas personas una notable formación litúrgica y una profunda e íntima familiaridad con la Forma anterior de la Celebración litúrgica." Què significa? que el ritual antic és per a llestos i el nou (que ja no és tan nou) per a tontos?, no és tendenciós? Aquestes expressions no fan més que legitimar una divisió entre grups de tendències ben diferents i que haurien d'esforçar-se a cercar allò que els uneix i no a descalificar-se. Segur que ja hi ha grups posicionant-se i atacant els altres.

Hi haurà dos tipus de clergats segons el ritual en que celebrin? Com canviarà la formació dels seminaristes? S'obligarà als capellans a fer cursos en la forma tridentina? Hi haurà comunitats paral·leles a una mateixa parròquia? (Recordo que les lectures segons el ritual seran diferents per a un mateix diumenge). Hi haurà esglésies paral·leles a una mateixa diòcesi (la norma permet crear parròquies personals)? No és perillós la creació d'una església paral·lela al Vaticà II?

Tanta desconfiança té el successor de Pere en els successor dels apòstols com per a permetre que es passi per sobre d'ells si un grup de fidels no aconsegueix el que vol? No és un afebliment de la comunió col·legial? No s'està abusant de la centralització de poder del vaticà?

On és la famosa finor Teològica que feia gala aquest papa abans de ser-ho? No ha deixat masses dubtes qui té el deure de guiar? No pot provocar divisió qui té el deure d'unir i de treballar per la comunió? Si ho fa des de la bona voluntat (cosa que no poso en dubte) no ha estat massa ingenu? Si ha cedit a les pressions dels tradicionalistes que ja van patir Pau VI i Joan Pau II, no ha estat massa feble? Sigui com sigui no trobo respostes que em tranquil·litzin.

Tot plegat em sembla que l'únic que es provoca és que els de l'Església ens mirem el malic i oblidem que hem de ser portadors de la Bona Nova als qui tenim al davant.

Anònim ha dit...

Hola. Soc en Guillem. El senyor del comentari anterior cita un fragment de la carta del Papa, jo en citaré un altre:

"en muchos lugares no se celebraba de una manera fiel a las prescripciones del nuevo Misal, sino que éste llegó a entenderse como una autorización e incluso como una obligación a la creatividad, lo cual llevó a menudo a deformaciones de la Liturgia al límite de lo soportable. Hablo por experiencia porque he vivido también yo aquel periodo con todas sus expectativas y confusiones. Y he visto hasta qué punto han sido profundamente heridas por las deformaciones arbitrarias de la Liturgia personas que estaban totalmente radicadas en la fe de la Iglesia."

Jo dono fe d'això, això no és una mentida del Papa, ni una invenció o una excusa. Així mateix ho he viscut jo a Barcelona. I una altra perla del Papa que segur que us interpela tan als lectors com a l'autor d'aquest bloc i als responsables de l'Església catalana:

"En la celebración de la Misa según el Misal de Pablo VI se podrá manifestar, en un modo más intenso de cuanto se ha hecho a menudo hasta ahora, aquella sacralidad que atrae a muchos hacia el uso antiguo. La garantía más segura para que el Misal de Pablo VI pueda unir a las comunidades parroquiales y sea amado por ellas consiste en celebrar con gran reverencia de acuerdo con las prescripciones; esto hace visible la riqueza espiritual y la profundidad teológica de este Misal."

I en un article a la web de l'arquebisbat de bcn, Mons Tena diu:

"Qui sap la part que han tingut, en el fet, algunes celebracions litúrgiques teòricament segons el Missal actual, però en realitat caricatures de l’ordenament de l’Església."

Gràcies a Déu, en l'Església (jerarquia) no hi ha ningú per damunt del Papa, de manera que els que s'oposen a aquesta forma ritual no podràn impedir-la per als que la vulguin o necessitin.

Anònim ha dit...

T'equivoques, Guillem, per damunt del papa hi ha el Cap de l'Església que és Crist. I el Vaticà sembla identificar-se més amb el Sanedrí i els Fariseus preocupats per l'acompliment de les normes (inventades per ells mateixos) que no pels problemes de la gent. Som molts els que no estem disposats a retornar a aquell sotmetiment clerical.

Anònim ha dit...

Com que sabia que em podieu sortir amb això al costat d'Església he posat entre parèntesi "jerarquia". Tinc prou clar que en teoria Crist és el Cap de l'Església.

Anònim ha dit...

"En teoria"? No. Ho és, no hi ha "en teoria". No ho deus tenir tan clar quan dius "en teoria". Ningú ha dit que el papa menteixi (compte!), Però potser sí que és una excusa, qui sap.

Però el fet que tinguem aquesta discussió ja és indicatiu del que deia en Jesús al comentari de dalt i que segur que al Vaticà en són conscients i és que es fomenta discussions que poden dur a divisions doloroses. Segurament la nostra discussió és força raonable i amb un to de respecte que no és, per desgràcia, el to que comencen a sorgir en altres llocs.

Si el que es volia és lluitar contra experiments litúrgics més que dubtosos (que han existit i ningú ho nega encara que ara són molt localitzats) no era millor cridar al compliment als protagonistes d'aquests experiments?

Anònim ha dit...

Hola he entrat en aquest blog buscant consell sobre cóm aconseguir un missal en català que stiga en vigència. Sóc del País Valencià i trobar textos litúrgics cristians i en català resulta impossible. Què deuria fer per a aconseguir un missal sense polèmica? He de comprar-lo per correu? On? Moltes gràcies per a qui em puga ajudar