A València volen arquebisbe

L’arquebisbe de València, Agustín García-Gasco,fa gairebé un any i mig que s’hauria d’haver jubilat. No sé perquè hi ha aquest costum que als arquebisbes els hi donen un o dos anys més de gràcia. A més, a València, tothom donava per fet que s’esperaria que passés la visita del papa d’ara fa un any. Fins i tot es va dir que si Benet XVI quedava content el podria fer cardenal. Per dir, que no quedi. Ara falta menys pel relleu però vingui qui vingui, i sigui quan sigui, al final la literatura oficial ens continuarà dient que el nou bisbe ha estat una elecció del papa i que a qui no li agradi que s’aguanti, que per això s’ha fet catòlic.

Bé, el cas és que a València ja fa temps que hi ha un grup de capellans que no aguanten tant i ja fa uns dies que fan circular un document destacant les qualitats que creuen que hauria de tenir el nou bisbe. Es diuen el Grup de Rectors del Dissabte i, per exemple, ja havien estat crítics amb alguns aspectes de l’organització del viatge del papa a València. Pel que demanen al nou bisbe, no sembla que estiguin gaire contents amb el que tenen ara. Tot i que no és res de l’altre món: un bisbe que “dinamitze el diàleg, l’acollida i la trobada amb els homes i les dones del nostre temps”; que se centri en “la promoció d’una espiritualitat no de la por, sinó de la confiança”; que acompanyi “el nostre Poble en la seua pròpia i específica identitat cultural i lingüística”; que impulsi “una organització diocesana que siga el més col·legial possible”; i “un veritable amic dels sacerdots”. Tampoc hauria de ser tan difícil.