dijous, 26 de juliol del 2007

Les pressions de l’Opus Dei




Ahir esmorzo amb un amic de l’Opus Dei i gran debat. Amical, civilitzat i sense amargor, gent civilitzada però parers diferents. Arran del litigi de les obres d’art de Lleida surt el tema de si l’Opus està fent pressió perquè les peces vagin a Barbastre, diòcesi on hi ha la seu del Santuari de Torreciutat. Evidentment, l’interlocutor de l’Opus nega la major. Però argumentem.

a) A Roma ningú s’ha molestat a anar al fons de l’assumpte: qui és el propietari de les obres. Algú deu interessar-li que sigui així i els qui han seguit el cas hi veuen la mà de l’Opus. El cardenal Re, per exemple, ha deixat el tema en mans d’un capellà de l’Opus, Eduardo Baura.

b) Resposta: això s’ha de demostrar. I que algú li pregunti a Baura si ell defensa la postura de Re perquè li mana l’Opus.

a) Afegeixo. Cert, i que hi ha molta llegenda negra sobre l’Opus al qui és molt fàcil carregar-li sempre les culpes. Però demostrar-ho és impossible. Ningú ho dirà mai explícitament. Només ens podem basar en indicis per analitzar el perquè passen les coses. Es pot demostrar que el cardenal Ricard Maria Carles va fer bisbe de Vic a Romà Casanova? No. Però analitzant el que va passar és una evidència.

b) Nou argument. Acceptant hipotèticament que alguna persona de l’Opus pugui defensar una postura contraria als interessos de Lleida, ho fa perquè creu que és així, no perquè li mani l’Opus. En el que és discutible, l’Opus dóna llibertat.

a) Molt bé. Acceptem que no hi ha una conxorxa organitzada des de la cúpula. Però fins i tot sense mala fe, la gent es mou influenciada pel seu entorn i per la gent que sent propera. De fet, un dels “problemes” de l’Opus és que com que té tants amics dins l’estructura de l’Església és més fàcil que s’acabin imposant els seus interessos. No vol dir que faci coses que no facin legítimament tots els grups eclesials, sinó que té més capacitat d’influència que altres grups eclesials. A qui se li va acudir que un capellà de l’Opus podia ser un bon arquebisbe de Tarragona? Als capellans de la diòcesi?

b) És un favor per l’Opus que una persona que es dedica plenament a l’Obra, se’n vagi a fer una altra feina?

a) Depèn de quina.

b) I més. Si l’Opus de Barbastre estigués pressionant perquè les obres anessin a Barbastre, el de l’Opus de Lleida (que fa més temps que hi són) també farien el mateix. I conec gent de l’Opus de Lleida que s’han oposat a la divisió del Museu.

a) Però Barbastre vol dir el santuari de Torreciutat, que és molt important per l’Opus.

b) Precisament, no els fa cap falta. La gent que va al Santuario no va a visitar un museu, que a més quedaria lluny de Torreciutat.

No ho allarguem més. Però la conversa ha estat altament interessant. Tant interessant per mi com passar dos nits sense llum. Ha estat com tornar a anar de colònies: lots, espelmes, joc de nit per trobar les coses i aigua freda a la dutxa.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Los bienes de la antigua diócesis de barcelona se están repartiendo entre las nuevas diócesis creadas desde su división. Y es lógico y a todo el mundo le parece bien (otra cosa es que se pongan de acuerdo en el cómo). En lérida pasó lo mismo. La diócesis se dividió y lo lógico es una redistribución de los bienes. Entre los cuales se encuentran la obras de arte. Pues lo lógico es que se redistribuyan. Y más lógico todavía es que lo que era de aragón vaya a aragón. ¿Que hubo obras que se compraron? Vale. Con dinero parte del cual "pertenecía" a las antiguas parroquias que ya no son de Lérida. Redistribución. Lógico. Y ahora viene el listo de turno a decir que no es tan sencillo. Pos vale. Pos bueno. Pos m'alegro.

Anònim ha dit...

Aquestes obres han d'anar a Barbastre. Així de clar. Per molt que les hagués pagat Lleida en el seu moment. Que demani en tot cas el Bisbat de Lleida una compensació. Però de la mateixa manera que els PAPERS DE SALAMANCA han tornat a Barcelona, les obres d'art aragoneses han d'estar a l'Aragó.

Jordi Viladrosa i Clua ha dit...

Benvolgut Jordi,
La Prelatura de l'Opus Dei té bastants més coses a fer que aturar-se a pensar en les obres d'art en litigi. El títol que has posat al teu "post" és típic del món periodístic però és clerical. I, com saps, els membres de l'Opus Dei actuen habitualment a títol personal, amb responsabilitat també personal. La jerarquia fa el seu paper i els laics, el nostre. Benvingut sigui el pluralisme en l'Església si podem caber-hi tots!