divendres, 20 d’abril de 2007

Al·leluia

L’altre dia, quan l’estava vestint, el meu fill de dos anys va fixar-se en el crucifix que porto amb una cadena al coll. Ara comença a parlar i sense que vingués al cas va assenyalar la creu dient: “Al·leluia! Al·leluia!”. Va encertar fins i tot el temps litúrgic. Vaig pensar que els pares catòlics que ens diuen progres potser no ho fem tan malament.

1 comentari:

Pauper maestus ha dit...

Bravo y enhorabuena (a pesar de ser progre... :))