dimarts, 24 d’abril de 2007

Més clar, l’aigua




"A la seva excel·lència Angela Merkel
Cancellera de la República Federal Alemanya

El 17 de juliol de 2006, amb motiu de la conclusió de la Cimera de Sant Petersburg, vostè va anunciar que el grup constituït pels set països més industrialitzats del món al costat de Rússia (G8), sota la seva presidència, mantindria en l'ordre del dia el tema de la pobresa al món. A més, el 18 d'octubre, el govern de la República Federal Alemanya va comunicar que l'ajuda a l'Àfrica serà un tema preponderant amb motiu de la Cimera de Heiligendamm.

Li escric, per tant, per expressar-li l'agraïment de l'Església catòlica així com la meva estimació personal per aquests anuncis.

M'alegra el fet que el tema «pobresa» estigui ara en l'ordre del dia dels països del G8 amb una referència explícita a l'Àfrica. Aquest tema, de fet, mereix la màxima atenció i prioritat per al benefici dels Estats pobres així com dels rics. El fet que la presidència alemanya del G8 coincideixi amb la de la Unió Europea ofereix una oportunitat única per afrontar aquest tema. Confio que Alemanya assumirà de manera positiva el paper de guia que exigeix aquest conjunt de qüestions, que són d'importància mundial i ens afecten tots.

Amb motiu de la nostra trobada del passat 28 d'agost, vostè em va assegurar que Alemanya comparteix la preocupació de la Santa Seu per la incapacitat dels països rics d'oferir els països més pobres, en particular als africans, adequades condicions financeres i comercials que facin possible la promoció d'un desenvolupament durador.

La Santa Seu ha subratllat repetidament que els governs dels països més pobres tenen, per la seva part, la responsabilitat del bon govern i de l'eliminació de la pobresa, però que en això és irrenunciable una activa col·laboració per part de tots els socis internacionals. No es tracta d'una tasca extraordinària o de concessions que podrien ser postergades a causa d'urgents interessos nacionals. Es dóna més aviat un greu i incondicional deure moral, basat en la pertinença comuna a la família humana, així com en la comuna dignitat i destí dels països pobres i rics, que en el procés de globalització es desenvolupen d'una manera cada vegada més íntimament lligada.

Per als països pobres faria falta crear i garantir, de manera fiable i duradora, condicions comercials favorables que incloguin sobre tot un accés ampli i sense reserves als mercats.

És necessari prendre també mesures a favor d'una ràpida cancel·lació completa i incondicional del deute exterior dels països pobres altament endeutats («heavily indebted poor countries» - HIPC) i dels països menys desenvolupats («least developed countries» - LDC). Així mateix, han de prendre's mesures perquè aquests països no acabin de nou en una situació de deute insostenible.

A més, els països industrialitzats han de ser conscients dels compromisos que han assumit en l'àmbit dels ajuts al desenvolupament i complir-los plenament.

Després es necessiten importants inversions en el camp de la investigació i del desenvolupament de medicines per al tractament de la sida, de la tuberculosi, de la malària i d'altres malalties tropicals. Els països industrialitzats han d'afrontar la urgent tasca científica de crear finalment una vacuna contra la malària. Així mateix, és necessari posar a disposició tecnologies mèdiques i farmacèutiques, així com coneixements derivats de l'experiència en el camp de la salut, sense pretendre en canvi exigències jurídiques o econòmiques.

Finalment, la comunitat internacional ha de continuar treballant per una reducció significativa del comerç d'armes, legal o il·legal, del tràfic il·legal de matèries primeres precioses i de la fuga de capitals dels països pobres, i ha de comprometre's en l'eliminació tant de pràctiques de reciclatge de diner negre com de la corrupció dels funcionaris als països pobres.

Si bé aquests desafiaments han de ser afrontats per tots els estats membres de la comunitat internacional, el G8 i la Unió Europea haurien d’exercir un paper-guia en aquest sentit.

Membres de diferents religions i cultures de tot el món estan convençuts que assolir l'objectiu de l'eliminació de la pobresa extrema abans de l'any 2015 és una de les tasques més importants del nostre temps. Comparteixen, a més, la convicció que aquesta fita està lligada indissolublement a la pau i a la seguretat al món. La seva mirada es dirigeix ara a la guia confiada al govern alemany per al pròxim període, en el qual és necessari garantir que el G8 i la Unió Europea assumeixin les mesures necessàries per superar la pobresa. Els fidels catòlics estan disposats a oferir la seva pròpia contribució a aquests esforços i recolzen de manera solidària el seu compromís.

Implorant la benedicció de Déu per a l'activitat del G8 i de la Unió Europea sota la presidència alemanya, aprofito l'ocasió per expressar-li de nou, senyora canceller federal, el meu agraïment sentit.

Ciutat del Vaticà, 16 de desembre de 2006
Benedictus PP. XVI"

Aquesta és la carta que va fer pública aquest dilluns el Vaticà. Es pot dir més alt, però no més clar.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Llàstima que la valentia que demostra Benet XVI a l'hora de plantejar el gran repte i la gran vergonya de la pobresa i de la fam al món, a vegades no estigui del tot en sintonia amb els recels que l'Església Catòlica manifesta envers aquelles teologies que recorden el paper primordial dels pobres en la predicació de l'Evangeli.

Noemí ha dit...

A vegades em sento orgullosa de ser d'Església.

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

No cal que us doni jo la raó, però estic d'acord amb els dos.