Primera Comunió
Diumenge va tocar primera comunió d’aquelles amb molta gent. Molt bé el rector. Per la cerimònia en general però sobretot per la introducció. Com advertir finament als pares i familiars que es comportin? Explicant que ha demanat als nens que no es distreguin saludant, perquè allò és com un partit de bàsquet: pendent del públic perds la pilota i el partit. Com fer que la gent no parli? Parlant fluixet enlloc de cridar més que ells. I molt bé sobretot saludar especialment als qui no acostumen a venir per l’Església, per dir-los que com sempre són benvinguts, amb els braços oberts com el Crist que presideix l’altar. La gent, si se la tracta bé, respon, com es va veure en el seguiment de la celebració.
Ja varem prendre mides per la primera comunió que celebrem aquest mes de la filla gran. Fa unes setmanes li preguntava si ja se sabia bé el Credo (el Parenostre ja el tenim descomptat): “No... bé un tros. Allò de crec “la Santa Església catòlica i romana”... i en la remissió... dels sants.” Anàvem ven encaminats. I diumenge vaig veure ja el tenim per la mà. El més complicat serà el dia que em pregunti que vol dir exactament això de la Comunió dels sants. (Per cert, gran èxit com a regal aquesta nova Bíblia per a nens de la Claret)
4 comentaris:
Les primeres comunions. El rector de la meva parròquia em deia que aquest any n'hi haurà ben poques. Molts pares li van dir que era molt car i que aquest any no s'ho podrien permetre
Espero i desitjo que aquesta bíblia familiar, ajudi i agradi. Enhorabona. Gràcies. Ciao.
D.P.
Més important que la Primera Comunió serà la continuïtat que tingui la fe en els nens i adol·lescents. Una fe que maduri, i per això els pares haurem de vigilar. Enhorabona i endavant, sr. Llisterri.
La "Comunió dels Sants"... Bé, podries explicar-li que els que van morir (avis, besavis...) i són al cel, formen part, per als cristians, de la mateixa "família", encara que ja no estiguin físicament amb nosaltres. Crec que es aixó, no?
Publica un comentari a l'entrada