“I, vostès, amb qui parlen dels socialistes?”

Un monsenyor vaticà, en plena batalla de l’anterior legislatura entre l’episcopat i el govern espanyol, escoltava les explicacions d’un important monsenyor espanyol sobre tots els mals del govern de Zapatero. En un moment de la conversa el monsenyor italià va preguntar: “I, així, vostès, amb qui parlen dels socialistes?”. I es va posar les mans al cap en comprovar que no hi havia cap via de diàleg institucional oberta.

Això s'ha anat modulant amb el temps però les coses van arribar a aquest punt. I això és precisament el que ve a arreglar a Espanya el cardenal Bertone. Parlar no vol dir renunciar a les pròpies postures. Segur que aquest dijous no amagarà res en la conferència sobre els drets humans. Però oposar-se legítimament a les decisions del govern no vol dir llençar-se als braços de la oposició.

Bertone ahir ho deia així a l’Avvenire: “La voluntat de dialogar és un senyal positiu. Els catòlics són tradicionalment respectuosos amb el poder polític legítimament constituït. I l'Església està sempre disponible per a una col·laboració fructífera amb les autoritats sota la bandera d'un sa laïcisme. Evidentment, no es pot romandre callat si veiem que d'alguna manera s'afecten els principis de la llei natural o la llibertat de l'Església”.

Lliga perfectament amb el que deia el president Montilla fa uns dies a Tarragona: “Els governs tenen l’obligació de mantenir relacions fluïdes amb la religió majoritària de la nostra societat”, en continuïtat amb el que sempre s’ha fet des del govern català. I, a Catalunya seria impensable que una visita del Secretari d’Estat del Vaticà es presentés en oposició a l’estratègia de l’episcopat català. Mai s’han apuntat al joc de creure’s que eren actors en la decisió de treure o posar governs.

Sovint amb un somriure, s’aconsegueixen més coses que a cops de martell (o de micròfon).