dijous, 29 de gener de 2009

L’amic Taltavull



La valoració del nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe auxiliar de Barcelona donaria per diverses pàgines. I totes positives. Però ara que he trobat una estona per escriure-ho intentarem contenir-nos.

Ahir vaig penjar el fragment final de roda de premsa. Per sort vaig enganxar un dels moments que em semblen més significatius (la resta de continguts els teniu pràcticament tots per escrit en les salutacions oficials).

D’una banda queda clar que l’auxiliar se l’ha escollit el cardenal Martínez Sistach; ha escollit (que no nomenat) a l’amic Taltavull. I, d’altra banda, que la història l’escriuen els vencedors. És a dir, que Taltavull quedarà com el bisbe auxiliar que va escollir Sistach com a substitut de Carrera. Una història rodona perquè n’és un digne successor.

Aquí caldria fer notar aquella clàssica diferència entre l’opinió pública i l’opinió publicada. En aquest cas, caldria dir entre l’opinió publicada i els fets. S’han publicat i tots hem escoltat tota classe de rumors, candidats i contracandidats -la vella tàctica per anar cremant noms- i els ritmes vaticans són exasperants i complicats. Però el fet és que quan un cardenal amb amics a Roma vol un auxiliar, té un auxiliar. I que dintre dels molts defectes que té el nostre cardenal, n’hi ha un del que se’n podria fer virtut: és tossut com una mula. I ell es manté en el seu esquema de perquè necessita els bisbes auxiliars si per governar la diòcesis ja té vicaris episcopals que, si cal, es poden canviar. Altra cosa és que, com tots els bisbes, vagi enviant a Roma candidats de la diòcesi a accedir a l’episcopat. No fer-ho, seria una deixadesa greu.

I sobre el fet que el nou auxiliar de Barcelona no sigui fill del seminari la diòcesi (que ja té 4 bisbes en actiu a Catalunya), en aquest cas és un detall menor. No estem parlant d’un valencià a aterra a Catalunya sense haver posat mai els peus a la seva nova diòcesi o d'un desconegut pels capellans catalans. La vinculació de Taltavull amb Barcelona i amb la pastoral a Catalunya és ben llarga i d’amics aquí en té molts, de fa molts anys, i molt amics (i entre els que trobarà a faltar la Rosa Deulofeu). Suposem que el deixaran escapar per les festes de Sant Joan a la seva senyorial Ciutadella estimada. Organitzem un peregrinaje per veure’l dalt del cavall!Per cert, que allà estan encantats, tot i que no veuen un bisbe menorquí a la seva seu des del 1802. I Maó, continua sense produir bisbes.

6 comentaris:

Núria Iceta ha dit...

El nomenament de Taltavull és sens dubte, una gran notícia per Barcelona. I jo que me n'alegro, que bona falta ens fa i li fa, al Cardenal Sistach. Pels que teníem la sort de sentir-lo predicar de tant en tant a Menorca, ja no tant ;)

Anònim ha dit...

El éxito de Germinans es que la progresía catalana estéis contentos con Taltavull, que no es Catalán, no se ha consultado a las "bases", viene de trabajar en la Conferencia Episcopal Española, en los últimos años viste como sacerdote, no se le ha visto con megáfonos manifestándose por ahí... ¡¡¡Quién os iba a decir hacer tres años que con un perfil así estaríais encantados...!!!

Anònim ha dit...

l'Anònim es mereix una altra resposta també anònima: "BURRO!!!"

Anònim ha dit...

Buen argumento el del último anónimo. Y sin salir de su nivel, para no cansarlo, le contestaré: pues tú más, idioto.

Silveri Garrell ha dit...

Els que insulten dient "burro" son uns intolerants,no hi ha dubte. Almenys tu Llisterri no esborres els coments meus i els dels Germinantis i per aixó ets un bon home plè de paciència. En quant a'n Taltavull, que Deu li doni la Gracia que ha de tenir un bon bisbe, li desitjo, amen.

Ferran ha dit...

Amic Jordi: Per qué no ens vas explicar el paper definitiu que ha tingut el Cardenal Carles en el nomenament de Taltavull?