Sempre ens quedarà Càritas

Enmig de la monumental espifiada a nivell comunicatiu i pastoral que ha estat la decisió d’aixecar l’excomunió als bisbes lefebvristes, dimarts al vespre escolto a TVE2-Catalunya una entrevista catòlicament reconfortant.

Els directors de Càritas que hem tingut a Barcelona no ens han fallat mai, i Jordi Roglà no ha estat l’excepció. De memòria cito tres respostes al programa “59 segons“ que em van cridar l’atenció (l'entrevista es pot veure cap al minut 60).

La primera quan li pregunten com ha afectat a Càritas la crisi, que per primera vegada té llistes d’espera. La resposta és que Càritas fa dècades que viu en la crisi, que el que passa ara per a ells no és cap novetat: ni els millors períodes d’expansió econòmica han servit per solucionar els problemes dels col·lectius en permanent crisi econòmica.

Després una dada que es pot llegir de forma positiva. El 2008 els ingressos totals dels donatius a Càritas van disminuir. Però tot i disminuir l’import final, va augmentar el nombre de donants. Hi ha menys diners per donar, però més gent que dóna.

I, finalment, quan l’entrevistadora va recordar que Càritas depèn de l’Església i la resposta immediata de Jordi Roglà va ser “No, Càritas no depèn de l’Església; Càritas és l’Església”. Ho va explicar dient que els cristians tenim dos pilars fonamentals: l’Eucaristia i l’amor als altres, i que Càritas forma part del segon pilar. Fantàstic.