diumenge, 22 de febrer de 2009

Laïcitat a la catalana



Aquesta és la simpàtica definició que promociona el vicepresident del govern de la Generalitat Carod-Rovira: una “laïcitat a la catalana” basada en la neutralitat del govern en el fet religiós i en el reconeixement de les aportacions que fan les religions a la cohesió social i a la cultura catalana. Una paraula, laïcitat, que no s’entén de la mateixa manera a París, a Madrid o a Roma. Així ho va explicar en l’acte de dijous passat per presentar els convenis que ha promogut la direcció general d’Afers Religiosos amb catòlics, evangèlics, jueus, musulmans, ortodoxos, església de Filadèlfia, budistes, i bahà’í.

Són gairebé mig milió d’euros per aquestes federacions cada any, en un conveni per quatre anys. El que se subvenciona és l’estructura de cada confessió religiosa a Catalunya, que per primera vegada s’han concedit a partir d’una convocatòria pública. I el que reconeix és que aquesta estructura els permet desenvolupar activitats de les que se’n beneficia tota la societat, com va explicar la directora general Montserrat Coll. De fet, enllaça amb el que ja es venia fent des dels anys 90 amb el Consell Evangèlic de Catalunya i després amb el Consell Islàmic i Cultural, però que ara arriba ja vuit confessions diferents.

L’acte de dijous va ser simpàtic per la breu intervenció d’un representant de cada religió. Més enllà del previsible, em va agradar especialment del pare Joan de l’Església ortodoxa, una comunitat que fa dècades que està arrelada a Catalunya però que ha viscut la seva expansió amb la immigració de l’est d’Europa. Deia el pare Joan que el treball d’acollida que ha realitzat la seva comunitat és la resposta sobre el sentit que va tenir en el seu moment obrir una Església ortodoxa a Barcelona. També va ser lúcid Mohammed Halhoul remarcant l’esforç en projectes socials que haurà de fer la comunitat islàmica. I, finalment, no va deixar de ser graciós que l’únic que cités al president Montilla fos el representant catòlic. Aureli Ortín, vicesecretari de Conferència Episcopal Tarraconense, va recordar les paraules de Montilla lloant l’aportació de l’Església a la societat catalana.

Bé, hom, curiós de mena, va quedar amb la pregunta de què toca a cada confessió. És un passeig pel DOG. El primer que s’ha de constatar és que la convocatòria és per a “les federacions d’entitats religioses d’una determinada confessió o de laïcitat”. Per això, també hi ha entrat la Fundació Ferrer i Guàrdia, que es veu que pel seu caràcter laicista no li va semblar adient participar en l’acte del dijous al costat de tanta religió, però si rebre els més de 20.000 euros anuals que li corresponen; una quantitat semblant a la dels budistes (si se’m permet la broma, deu ser la quota no teista). En canvi, els bahà’i han signat el conveni de col·laboració amb la Generalitat sense prestació econòmica.

Després, fer notar que no és una via de subvenció a les “altres” religions, sinó a les despeses d’infraestructura de les federacions de totes les religions presents a Catalunya. Per això, la Conferència Episcopal Tarraconense també ha pogut aconseguir un nou ajut per mantenir l’activitat que realitzen conjuntament els deu bisbats de Catalunya: uns 60.000 mil euros l’any; com els jueus, els ortodoxes i l’església de Filadèlfia.

I, finalment, que els qui reben més són les confessions no catòliques que tenen més arrelament a Catalunya, els evangèlics i els musulmans, uns 100.000 euros l’any.

Sincerament, crec que és mig milió d’euros molt ben gastat perquè cap dels qui els reben viurà d’això. Només podran fer més del que ja feien, que és l’objectiu d’una subvenció.

PD: No cal amagar els errors i dos dies després del post m’informen que la Fundació Ferrer i Guàrdia no va anar a l’acte senzillament perquè no se l’havia convidat (no ho esborro del text perquè consti l'aclariment). Era una trobada pensada per presentar els convenis de la Generalitat amb les religions. La veritat és que és una mica embolicat perquè també hi havia els bahà’í que si que tenen un conveni però no es van presentar a la convocatòria pública (i per tant, a rebre la subvenció). En canvi, la Ferrer i Guàrdia té un conveni acollint-se la mateixa convocatòria però no es va considerar adient que participés en l’acte dels convenis amb les religions. La convocatòria era comuna, però es veu que no ho era la celebració. Aquí és la font de l’error. Si realment hi haurien anat o no, ja és un judici d’intencions. També m’han dit que en algunes notes havia sortit alguna xifra equivocada i que la correcta són els 480.000 euros pel 2008.

4 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

No acaba de quedar clar quan dius que reben més diners les confessions no católiques. O bé, més aviat podem entendre que les confessions católiques ja reben els diners per una altre cantò com ara la declaració de renda dels católics.

Pau ha dit...

Està clar que aquests convenis vénen "premiar" les activitats de les diferents confessións, a parts que no es corresponen amb la seva implantació, que interessen al govern de la Generalitat, o almenys al seu vicepresident. Aquestes activitats és la part (pública) del fet religiós que consideren positiva; altres parts més de lideratge moral, d'ensenyament segons uns determinats valors o de "publicitat" de l'experiència pròpiament religiosa en tant que és un bé per a la persona i per als pobles, són silenciades, no promocionades ni valorades, relegades en tot cas a la sagristia. Si aquesta és la "laïcitat a la catalana" no m'agrada.

jordi_morrós ha dit...

Per al Pau.

Tu creus que un govern ha de finançar "activitats de lideratge moral, d'ensenyament segons uns determinats valors o de "publicitat" de l'experiència pròpiament religiosa"?

Comentari general.

I de la notícia he trobat francament encantador i gairebé deliciós que la gent de la Ferrer i Guàrdia no anés a l'acte públic, però que en canvi s'hagin apuntat a parar la mà. Malament ho té el laicisme lliurepensador i més o menys masònic si vol guanyar adeptes aquí a Catalunya ja que haurien de ser els primers a actuar amb coherència ja que se suposa que en aquest terreny juguen el paper d'oposició a l'"establishment" político-religiós.

Pau ha dit...

No, Jordi, no em referia al finançament públic, sinó a la concepció global. Està clara la postura d'aquest govern, especialment d'Esquerra Republicana, respecte per exemple de les escoles concertades en general i catòliques en especial: és contradictori fer les grans lloances de l'aportació d'una confessió religiosa a la marxa del País i "estrangular" una de les seves formes de fer aquesta aprotació, que és la difusió, a les seves escoles, de valors com la solidaritat, la justícia, la pau, etc. d'acord amb la seva inspiració cristiana.