En defensa de la família i de les tradicions cristianes
Aquest diumenge l’he dedicat a la família i a les tradicions cristianes. Amb tots els nens hem anat a veure a la residència a un familiar al qui no visitem tantes vegades com caldria i hem anat a veure Els Pastorets.
En aquest cas hem escollit la versió de L’Estel de Natzaret, que a mi m’agrada menys que la de Folch i Torres, que és en la que havia sortit de petit. Però mentre la vèiem al Centre Catòlic de Sants pensava que realment l’obra teatral dels pastorets, representada cada Nadal a desenes de teatres amateurs, és la culminació de la difusió teològica popular a Catalunya. I tot i que les formes arcaiques de l’obra avui grinyolen, fan el seu servei mentre no trobem cosa millor per substituir-los.
En tot cas, hem fet vida familiar i cristiana. I m’ho he passat prou bé per a fer-ne un vídeo amb el mòbil. A més, ens ha convidat la meva cosina i, així, m’ha sortit més bé de preu que pagar un AVE fins a la Plaza Colón de Madrid.
PD: I tot, sense haver de criticar a ningú pel que feia o deixava de fer.
4 comentaris:
No entenc quines formes dels pastorets son "arcaiques", ¿¿tal vegada els manca una parella gai??.
Vinga Silveri, que tu has vist prou "Pastorets" i saps prou teologia com perquè no t'hàgim d'explicar tot el que hi ha d'arcaic i recarregat als nostres "Pastorets", cosa per altra banda que no és pas exclusiu del cristianisme sinó que és present a qualsevol tradició religiosa de caire popular.
Jordi,
si entres al meu bloc, faig una entrada sobre el tema Pastorets. A Mataró també fem L'Estel de Natzaret, que jo crec que li dóna mil voltes al de Folch i Torres. L'Estel és dramàtic, còmic, profund, lleuger... tot alhora.
Vine'ls a veure.
Una abraçada
joan
Hola Jordi,
A Sarrià fa 102 anys que representem L'Estel. Ho fem amb orquestra, solistes i cor en directe. A més dels actors hi ha els tramoies, maquilladors, encarregats del vestidor (perquè cada a representació hi s'hi puguin afegir figurants, nens que els faci il·lusió participar),...tots voluntaris. Això fa un ambient de germanor i col·laboració entre persones de diverses generacions com tenim poques ocasions de viure en l'època actual. Només per això ja val la pena. I si aconseguim que els qui ens vénen a veure en gaudeixen, millor! Encara hi sou a temps per als dies 10 i 11 de gener a 2/4 de 6 de la tarda. Fins aviat!
Carme Miralles de Imperial
Publica un comentari a l'entrada